> Univers madur: Anem regant la terra eixorca

11 de novembre de 2011

Anem regant la terra eixorca

Un dia com avui és gairebé impossible no parlar de la data: onze de novembre de dos mil onze.  Dit així no sembla gaire diferent de les altres, però si escrivim 11.11.11 esdevé una data especial.  Els mitjans, la xarxa i les converses de cafè en parlen dels seus múltiples significats espirituals, cabalístics, matemàtics, paranormals, profètics, etc. i de la infinitat d'activitats (concursos i premis, simfonies massives, dies sobre la Terra, àlbums musicals) i frikades organitzades aprofitant l'avinentesa.

Una amiga m'ha recordat que un altre onze de novembre, fa vuit anys, va morir Miquel Martí i Pol.  No he sentit que s'organitzi cap homenatge, però potser no és un aniversari rodó (d'aquells números amb màgia), o no fa prou temps que va morir, o és encara massa actual (he llegit que és el poeta català més llegit i més conegut als Països Catalans els darrers temps).

Parlar d'ell m'ha fet pensar en un poema seu del llibre L’àmbit de tots els àmbits (1980).  Un poema positiu, optimista, esperançador i encoratjador.  Un poema per posar-nos les piles.

Solstici

Reconduïm-la a poc a poc, la vida,

a poc a poc i amb molta confiança
no pas pels vells topants ni per dreceres
grandiloqüents, sinó pel discretíssim
camí del fer i desfer de cada dia.
Reconduïm-la amb dubtes i projectes,
amb turpituds, anhels i defallences; 
humanament, entre brogit i angoixes
pel gorg dels anys que ens correspon de viure. 

En solitud, però no solitaris, 
reconduïm la vida, amb la certesa 
que cap esforç no cau en terra eixorca.
Dia vindrà que algú beurà a mans plenes
l'aigua de llum que brolli de les pedres
d'aquest temps nou que ara esculpim nosaltres.

Miquel Martí i Pol




3 comentaris :

  1. En una solitud acompanyada, les xicotetes coses que dia a dia i sense grans escarafalls anem fent perquè cada cosa que fem, cada cosa que sentim, pensem o vivim no caurà en terra eixorca, en altres paraules que hi ha quelcom més amb el que hem de comptar a més del materialisme més científic i una humildat que hem de construir entre tots.
    Em recorden els versos d'ell que diuen "tenim a penes el que tenim i prou, l'espai concret d'Història que ens pertoca i un minúscul territori per viure-la..."

    Molt bo aquest article, la veritat és que Miquel Martí i Pol és molt proper a mi.

    Salutacions

    Vicent

    ResponElimina
  2. El nostre esforç no cau en terra eixorca, no cau en terra: cau en els que ens vénen darrera.
    Martí i Pol demostra que es pot ser popular sense ser tremendista ni apocalípric, però també que es pot fer gran poesia amb aparent senzillesa.

    ResponElimina
  3. Vicent, Eduard, jo també sento molt proper Martí i Pol. És un poeta quotidià, positiu i sempre amb un missatge de fer, d'avançar.

    Segur que el nostre esforç cau en els que ens vénen darrera, però a vegades costa esperar per veure el fruit. Seguirem avançant

    ResponElimina