> Univers madur: Temps moderns

18 d’octubre de 2011

Temps moderns

El bloc Relats conjunts proposa fer un relat a partir d'un fotograma de la pel·lícula Temps moderns, una fantàstica successió de situacions còmiques a través de les quals Charles Chaplin fa una subtil (o no tan subtil) crítica del sistema capitalista.

Fotograma de la pel·lícula Temps moderns de Charles Chaplin, 1936.

Aquesta és la meva aportació:
Els amos pensaven que les màquines podrien substituir els obrers; uns obrers que s'acabarien venent a qualsevol preu per mantenir el seu lloc de treball; uns obrers que eren simples titelles sota el seu control, peces d'una cadena sense fi.  I ell formava part de l'engranatge d'aquesta cadena, prou que ho sabia.
Molts, en veure'l, pensaven que la seva era una feina bruta, arriscada; alguns el compadien pensant que la màquina l'havia devorat; d'altres s'enutjaven en veure'l somriure en la seva condició; però, què voleu?, ell n'estava content.
Cap revolució s'ha fet des de fora.  Ell ho sabia bé i per això volia estar dins, ben dins, per poder lluitar.  En contra del que pensava el patró, ell tenia el poder: podia afluixar un cargol i fer que tot se n'anés en orris.

Sí, definitivament, li agradava ser part de l'engranatge.

Podeu llegir la resta de relats en aquest enllaç.




11 comentaris :

  1. Poder ser part de l'engranatge amb el poder als dits és tenir molt bona feina.
    Llàstima que quasi mai es pugui tenir......Molt bona aportació

    ResponElimina
  2. Plas plas plas...almenys ho va tenir clar!

    ResponElimina
  3. Gràcies al quart element del nus gordià, la lluita i amb ell el materialisme dialèctic es va aconseguir dignitat per a l'Home dins del capitalisme tot i què també moltes bosses de pobresa, no es va poder evitar, hui és el sistema cienciocràtic qui ens ve, si no triumfa el Tea Party o hi ha degut a la contestació i a la involució una hecatomb. I aquest sistema cienciocràtic l'haurem de controlar una altra vegada amb el materialisme dialèctic marxista, el poder, la lluita en l'àmbit individual i col·lectiu per a que no delire en apoltronar-se al poder. I, qui té interlocutors quan critica a la ciència?

    Vicent

    ResponElimina
  4. Bon relat, de vegades aquell que sembla menys important és tant necessari com el que mana, Itàlia n'és un bon exemple. Salut, t'aniré seguint

    ResponElimina
  5. Uix, a mi això de ser part d'un apressió em fa por, què vols...

    ResponElimina
  6. Que l'afluixe, que l'afluixe, que l'afluixe ja... que no podem més!!!!

    ResponElimina
  7. Generalment, i aquest cas no n'és l'excepció, és des de dins que es poden canviar les coses. Bon relat!

    ResponElimina
  8. Doncs si ell estava content...

    Bpm relat!

    ResponElimina
  9. Gràcies a tots per passar-vos i comentar.

    ResponElimina