> Univers madur: Quin és el gall que canta si li llueix el pèl?

3 d’octubre de 2011

Quin és el gall que canta si li llueix el pèl?

Ahir, al bloc MÉS A PROP DE LA "A" vaig trobar una Micro Roda-contes: un petit recull de microrrelats que incorporen paraules tretes de texts de Josep Maria de Sagarra (el proppassat 27 de setembre va fer 50 anys de la seva mort), a partir dels mots d'aquesta setmana de la llista de RodaMots.  Entreu a fer un cop d'ull; de veritat que paga la pena només que sigui per descobrir paraules que desconeixem o tenim un xic oblidades.

Acabava de llegir l'apunt i pensava en les paraules desconegudes (fa uns dies al bloc saragatona / provisionals vaig descobrir la paraula botana, que no coneixia) quan m'ha arribat un correu-e d'una amiga, l'Anna, que (creieu en les casualitats?) parlava sobre el munt de paraules col·loquials castellanes que hem malincorporat a la nostra parla en substitució de la seva equivalència catalana, fins el punt que en alguns casos ens sonen molt millor o menys forçades. 

En el correu es fa també una reflexió que sovint he defensat:  "El català és un idioma bonic i ric, i som només nosaltres els que l'empobrim".  He de dir, però, que els meus arguments no sempre convencen als meus interlocutors que sovint defensen la importància de parlar i escriure en català per sobre de fer-ho bé.  I jo penso: no serà millor fer bé les coses que només fer-les? 
Bé, el cas és que no volia fer dissertacions sobre l'ús més o menys correcte de la llengua, sinó que us volia proposar un joc a l'estil de l'apunt que comentava.


Poso a continuació una llista d'algunes de les paraules i expressions que, en general i segons el correu, acostumem a dir malament, i el seu equivalent en català.
RetortijónRetortilló, torçó
TxiringuitoGuingueta
HorteraXaró
MequetrefeManefla
TiraxinesTirador
HabladuriesEnraonies, parlaries
Inmiscuir-seImmiscir-se, maneflejar
De pacotillaDe nyigui-nyogui
Entre pitus i flautesEntre naps i cols
Ni chicha ni limonáMitja figa
Contes txinosSopars de duro
TxantxulluMartingala, tripijoc
TxivatoDelator, espieta, portanoves
Suelto (monedes):  Xavalla, canvi
ValeD’acord
CatxondeigDesori
TxorradaPoca-soltada
Escaquejar-seDesentendre’s
GangósDe veu ennassada
BordeMalcarat
PapanatesBajoc, toca-sons
Cantamañanas Baliga-balaga, taral·lirot
CaraduraPenques
EstribilloTornada
Tenir patxorraNo posar-se pedres al fetge
Yema del ditPalpís, tou del dit
NudillosArtells, nusos dels dits
Otro gallo cantaríaLi lluiria més el pèl

Trieu-ne una, o moltes, i feu-ne un nano, micro, mini o maxirrelat que les incorpori.  Podeu penjar-lo en un comentari d'aquest apunt, o bé als vostres blogs (deixeu, si us plau, un enllaç en un comentari).

Au, vinga, començo jo.
Mai no li havia agradat fer cas d'enraonies ni dels portanoves que, amb l'excusa de ser amics, t'expliquen allò que no vols saber.  Però la veritat era massa evident i ja no podia desentendre's més del tema.  No quan aquella mateixa tarda havia vist al penques del seu marit magrejant una rossa a la guingueta de la platja mentre pel mòbil li explicava sopars de duro sobre una reunió urgent i inexcusable que li impedia tornar a casa.
Ara us toca a vosaltres.

12 comentaris :

  1. La veritat és que pels que no l'hem estudiat però que hem llegit, és el meu cas, jo vaig estudiar a les escoles del franquisme on parlar català-valencià era una esbatussada segura, i més si ho feies a la classe, aleshores o canviaves de llengua o t'expulsaven o feien que parlares castellà a la força, doncs els que hem viscut aquella època i volem ser fidels al nostre català, en el meu cas el valencià ho tenim molt magre, perquè no hi ha una llengua estandard ací a la meua ciutat si més no parlada i cadascun tria les paraules que més li semblen, jo intente fer un català normatiu fent servir alhora les paraules més de la meua ciutat, jo crec que ho aconseguisc una miqueta, si més no, jo n'estic content, però pot ser que hi haja gent que no tinga la mateixa opinió, jo crec que s'ha de ser fidel a la parla de la mare, tot i què en el meu cas el català-valencià és la de mon pare.

    Bé m'acomiade de vostè fins a un altre article, ja he après algunes de les frases que ha posat tot i què algunes ja eren d'ús comú ací a la meua ciutat com "Li lluiria més el pèl" o "Penques", "canvi", "mitja figa", "tirador", "nusos dels dits", "malcarat" que també diem referint-nos al món vegetal "bord", "entre naps i cols", "bajoc" que diem "bajoca". Aquestes són d'ús habitual a la ciutat de València, tot i que jo vaig tenir un pare que hui tindria 99 anys si visquera, i en aquella època la llengua habitual de la ciutat era el valencià.

    Una abraçada

    Vicent

    ResponElimina
  2. Tens raó, escriure bé i parlar bé, no hauria de costar tant.
    A vegades, al menys els que em tingut un entorn català poc contaminat, hauríem de fer servir més les solucions lèxiques que coneixíem de petits -jo ja n'he oblidat moltes- enlloc de fer servir les que ens proposen alguns estudiosos de la llengua que es basen me´s en tradicions literàries que orals i que en alguns casos creen un català artificiós o anacrònic.
    Per exemple, al meu poble es feia servir amb total naturalitat la paraula bord, "ets un bord", evidentment sense pensar que bord volia dir "fill de puta".
    El tirador no existia perquè fabricàvem fones. No recordo ningú que digues habladuries, però tampoc les dues alternatives que proposes, en tt cas el que més se li acosta deu ser xafarderies. Personalment, om que sóc un clàssic :-) per parlar d'estribillo faig servir refrany, malgrat la seva polisèmia perquè tornada em recorda les estrofes més curtes que feien servir els trobadors i altres autors ja de poesia catalana al final de les estrofes més llargues. Quant al txiringuito... què hi farem, alguna influència han de tenir les llengüe veïnes, em nego a fer servir guingueta.
    Algun dia haurem de fer un debat sobre el tema i mirarem de recuperar paraules de la parla que s'han anat quedant pel camí i deixarem de banda solucions forçades.

    Ei, en el meu darrer post he reproduït el meu microrelat suggerit pel teu de l'altre dia. Em temo que, com et deia, no triomfaré :-)

    ResponElimina
  3. El meu parent, baliga-balaga notori, es trobà, en el curs del seu viatge, embarrancat per una manca crònica de diners. Degué ésser com una anèmia de cartera maligna i recalcitrant. De Palamós, abans que li fossin presentades les facturetes habituals, se’n féu escàpol.

    Josep Pla, El quadern gris (Barcelona: Destino, 1966), pàg. 138

    ResponElimina
  4. El modernisme fou un còctel manicomial de pretensions metafísiques, evanescències esteticistes i esclats xarons, amb alguna gota de redemptorisme social, que horroritza Pla. Que això s’hagi traduït en unes quantes obres mestres és una altra història: Pla se’n congratula, com jo i com el lector.

    Joan Fuster, «Notes per a una introducció a l’estudi de Josep Pla» (introducció a El quadern gris) (Barcelona: Destino, 1966), pàg. 34

    ResponElimina
  5. Totes aquestes formes de vanitat tenen un cert regulador social, perquè, si exagera, el criticaran —encara que sigui home— i li diran que és un fantasma, que explica sopars de duro o que és un home permanentment estarrufat. Són actes de vanitat secundaris, per dir-ho d'alguna manera.

    Isabel-Clara Simó, Estimats homes (Una caricatura) (Barcelona: Columna, 2001), pàg. 33

    ResponElimina
  6. Altres vegades les coses se li posen bé, el gènere es posa a bon preu i el negoci sembla perfectament clar. Però llavors estira la corda per l'altre costat: en demana una pesseta o dues més que els altres.
    —Us en donaré quaranta-vuit pessetes... —li diu el marxant.
    —De cap manera. O els deu duros rodons o tal dia farà un any.
    —Quaranta-vuit pessetes està bé i vós ho sabeu...
    —En vull els deu duros rodons, ni un cèntim menys —diu el pagès, els ulls perduts en la immensitat del cel blau, amb un aire de toca-sons impressionant.
    —Poseu-vos a la raó! El preu està bé per a tots dos!
    —En vull els deu rodons, o deixem-ho córrer...
    El marxant ho deixa córrer i l'oportunitat s'esvaeix. En el mercat següent el preu ha baixat.

    Josep Pla, El pagès i el seu món, dins el volum Els pagesos (Barcelona: Destino, 1968), pàg. 120

    ResponElimina
  7. Quan un escriptor/escriptora recorda la infantesa, posa en ordre la seva vida. I se la inventa. Tant se val si ha passat fam, com Màxim Gorki o Jack London. Tant se val si vivia en un desori de llengües, com Elias Canetti. Si cal tornar a la infantesa, el narrador tria els personatges, sempre hi ha un avi bo i mig profeta, com a les pàgines més cruels que s’han escrit al segle XX, les de l’austríac Thomas Bernhardt.

    Montserrat Roig, Digues que m’estimes encara que sigui mentida (Barcelona: Edicions 62, 1991), pàg. 21

    ResponElimina
  8. Ninona, a mi no se'm dóna bé això d'escriure, però he aprofitat l'enllaç del RodaMots per mirar-me algunes paraules i t'he deixat uns quants fragments de les que m'han xocat més.
    Així que ja veus, encara que sigui una escriptora de nyigui-nyogui, m'he deixat el tou dels dits al teclat de l'ordinador.

    Una abraçada,
    Marta N.

    ResponElimina
  9. Ninona...et deixo la "desfingició" que avui he publicat a http://miramelsmots.blogspot.com:

    Xitxarel·lo: Baliga-balaga a qui agrada el vi fet amb raïm xarel·lo.

    Un petonàs!

    ResponElimina
  10. Vicent, a mi m'agrada la varietat de la llengua, em sembla més rica si som capaços de mantenir les diferents varietats que es parlen. El que passa és que a vegades, amb l'excusa de parlar el català "del carrer", oblidem aquestes expressions que es fan estranyes.

    Pere, a mi em passa que a Barcelona ciutat el català està més contaminat pels castellanismes i s'ha perdut força riquesa, però penso que està a les nostres mans recuperar-la amb petits gestos. Sobre l'escriure, segurament és una guerra que costarà més.
    Per cert, no sé si triomfaràs am el teu microrelat, però a mi m'agrada :-)

    Marta N., per ser de nyigui-nyogui, Déu n'hi do la currada.

    Núria, fantàstica la teva "desfingició" d'avui (ahir :P )

    A tots, moltes gràcies pels comentaris i les vostres aportacions.

    ResponElimina
  11. Bon día! No sé si aquest blog segueix operatiu, el cas és que necessito material (diccionaris, blogs, etc.)on es recullin locucions en català per enlluernar una miqueta la tesina. No sóc nadiu, i per tant, no és l' idioma amb el que m' expresso millor. Disculpeu els errors garrafals que faig.


    Gràcie.

    ResponElimina
  12. Hola VJG, el bloc segueix operatiu i si alguna cosa d'ell et pot servir en pots disposar, encara que t'agrairia que citessis la font.
    Sort amb la tesina.

    ResponElimina