> Univers madur: Els ulls a la finestra

10 d’octubre de 2011

Els ulls a la finestra



No n'hi ha prou amb obrir la finestra
per veure els camps i el riu.
No és suficient no ser cec
per veure els arbres i les flors.

Foto:  Antic cinema Odeon (Lisboa)
Poema d'Alberto Caeiro (alter ego de Fernando Pessoa)


  
Foto:  Poema al claustre del "Mosterio dos Jerónimos" (Belém - Lisboa)


Aquesta tarda he tornat de Lisboa amb ganes de penjar un poema que he descobert per aquelles terres i acompanyar-lo de  la meva particular finestra lisboeta, a l'estil del bloc Enfilant finestres.
Demà, si puc, us faré cinc cèntims d'aquests dies a Lisboa.

 

3 comentaris :

  1. Potser vulga dir que cal viure amb totes les nostres contradiccions per veure tot el que podem del nostre voltant.

    M'ha agradat, i l'has trobat al carer?

    Vicent


    Ah! Alberto Caeiro recorde que era un heterònim de Fernando Pessoa, jo vaig llegir d'ell el llibre del dessassossec i el banquer anarquista, grans llibres del funcionari que va ser. Saps que no va publicar en vida?

    ResponElimina
  2. Unes finestres, una terra, unes paraules bellíssimes, oh Lisboa! Oh Pessoa!
    Felicitats ninona :))

    ResponElimina
  3. Vicent, jo vaig interpretar que per veure necessitem, per força, tenir la voluntat de veure, de percebre la bellesa, de connectar-nos al nostre entorn; potser com tu dius, hem de viure les nostres contradiccions per veure el nostre voltant.
    Pessoa està pertot Lisboa, però aquesta en concret la vaig trobar al Monestir dels Jerònims a Belém. Em va agradar descobrir aquest i altres heterònims de Pessoa que no coneixia. És curiós això de les publicacions, oi? La genialitat no sempre es reconeix a temps.

    Empar, gràcies pel comentari i felicitats a tu per les teves finestres, m'encanten.

    ResponElimina