> Univers madur: #AgurETA.   L'esperança possible

21 d’octubre de 2011

#AgurETA.   L'esperança possible


Ahir tarda Marc em va trucar emocionat i em va dir:  Mama, avui és un gran dia.  ETA ha deixat les armes!

Realment és una molt bona notícia, però he de dir que no sé què em va alegrar més: la pròpia notícia o la ilusió amb que m'ho va dir Marc, la seva percepció d'aquest fet com una oportunitat de futur, la seva convicció d'un canvi possible, la seva fe en la voluntat de tots per acabar amb la violència i començar una convivència en Pau.

A mi, que em pesen una mica més els anys, la notícia em va alegrar (no podia ser d'una altra forma), però l'efervescència inicial va deixar pas a un prudent escepticisme.  Escepticisme per altres vegades que hem acabat fent un pas enrere, per la més que possible manipulació política dels esdeveniments, pel discurs de greuges i perdons, per la necessitat de derrotar al vençut i la resistència a l'escarni públic.
Són molts anys de ferides que no poden tancar-se d'avui per demà, i no val sentir-se en possessió de la veritat perquè, d'alguna forma, tots som i hem estat víctimes del terrorisme: els morts, els ferits, els familiars, els ciutadans anònims, fins i tot els propis terroristes; en definitiva, la societat tota.  Se'm fa difícil pensar que seran -serem- capaços de seure i parlar de Pau sense treure de la motxilla tots els greuges acumulats al llarg de 43 anys (més si pensem que l'inici d'ETA era la resposta al sentiment d'opressió d'una part del poble basc).

És hora de demostrar que l'Educació per la Pau és alguna cosa més que un bon propòsit; és l'oportunitat de començar a caminar cap a una cultura de Pau.

Deia Martin Luther King que "per a qualsevol conflicte humà, l'home ha de trobar una solució que rebutgi la venjança, l'agressió i la represàlia".
No sé.  Sembla més fàcil de dir que de fer.
Però, si no fos possible deixar de banda la venjança, m'agradaria que els vengadors fessin seva una frase de Danny Kaye que diu: "No venjar-se pot ser també una altra forma de revenja".


6 comentaris :

  1. Totalment d'acord

    qualsevol reivindicació d'un poble és lícita sempre i quan es faci a través del dialeg
    ara cal que els responsables ho sàpiguen gestionar, que hi ha molt bèstia en ambdós bàndols

    salut i peles

    ResponElimina
  2. Primer he de citar la frase de Jacques Lacan que diu: Je ne parle pas aux imbéciles. I després dir-te que el problema del terrorisme en un nacionalisme és un problema insoluble, mira, saps quina és la diferència entre un tumor benigne i un de maligne? la diferència rau en que el benigne creix gran o xicotet però com un bocí de carn independent mentre que el maligne es barreja amb la part sana fins no poder fer altra cosa que tallar tota la part del cos afectada, el que vull dir és que amb el problema del terrorisme basc és que s'ajunta l'amor matern d'una pàtria viscuda per basco-espanyols i la viscuda per basco-eusqueres que conviuen com carn i cancer sense anomenar càncer a ningú dels dos obviament.
    La solució? No hi ha solucions o totes valen, el que cal és saber on posem les estissores, fer política és això posar les estissores, el polític talla dos centímetres per a afavorir a vint, si ho fa a l'inrevés aleshores ja no és un polític, sinó un monstre tipus Hitler o Stalin.

    Bé no sé si me has entés però dir-te que comprenc a bascs i a espanyols i que si em negaren la meua llengua materna no sé el que faria, també sé que l'angoixa d'existir cal dirigir-la a la paraula, a coses positives mai a les pistoles, bombes, garrotades, proves de força, floretes o insults a dones o homosexuals etc.

    En fi, qué tens raó, ara cal que no hi haja ni vencedors ni vençuts però posar les coses al seu lloc i no deixar impunes gent amb delictes de sang, que ha mort gent innocent, perquè en la societat actual, qui és el culpable? Tots som culpables i innocents.

    Una forta abraçada

    Vicent

    ResponElimina
  3. Totalment, a nivell personal, que cal evitar la venjança i posar ara en marxa un procés, que serà llarg i costós, per garantir un camí de pau que intenti assentar bases per a la reconciliació.
    Perquè aquest és un conflicte enquistat i que ha plantat arrels d'odi. Però això pel que fa a superar la violència terrorista. Aquest camí no servirà per acabar amb el conflicte en si. El diàleg no pot aquí fer res, parlant de l'arrel del mateix conflicte. Com deia a un recent article meu al bloc, cada bàndol juga, no a cada banda del yauler, sinó en diferent tauler, i és impossible trobar un camp comú.
    L'única via de solució és deixar que parlin les majories, i per això cal que cada part estigui disposada a acceptar les regles i els límits de com s'han de posar a votació les solucions, qui i com ha de decidir si una part del territori es pot independitzar de la resta.

    ResponElimina
  4. he tirat el dau i m'ha sortit aquest post,
    no se com u veus pero va passant el temps i segueix sent igual d'inviable,
    ei, pero amb ilusio i esperança, algun dia arribarem a no reclamar primer venjança i despres justicia (que semblen similars pero no ho son)

    marteta (MGG)

    ResponElimina
    Respostes
    1. pd: te l'he robat per comentar-ho en el grup de debat (el mes d'abril parlem de "Posicions encontrades"). passo l'enllaç

      marteta (MGG)

      Elimina
    2. Marta, ja saps que pots disposar :D

      No sé si passa el temps o estem en el dia de la marmota, però en general les coses (totes) estan igual o retrocedeixen en el temps. I jo que pensava que el nostre anhel sempre era anar més enllà, sempre endavant :P

      Un petonet i a veure si trobem un moment més llarg

      Elimina