> Univers madur: Viatge sense retorn

22 de setembre de 2011

Viatge sense retorn

Novament l'Helena m'ha passat una proposta de mircrorelats.  Es tracta del Concurs de Microrelats en català del cicle Tocats de Lletra, que convoca l'Ajuntament de Manresa, Regió7.cat i el Gremi de Llibreters de Catalunya.  En aquesta edició el tema és Ironies, i aquesta és la meva aportació.  Us animeu a participar?

Viatge sense retorn

S’havia passat la vida odiant l’home que havia matat la seva mare.

La Roser li havia fet de mare i l’estimava amb bogeria; havia tingut una bona infància i una millor adolescència, però no havia tingut la mare; no havia estat ella, l’original, la de veritat, i ell sempre l’havia enyorat, la seva olor, els seus petons, els seus amanyacs.

Per això, quan aquell científic boig li va oferir viatjar al passat, no ho va dubtar. Volia evitar que aquell home matés la seva mare; més encara, havia d’evitar que ni tan sols la conegués.

Mentre enfonsava, amb ràbia, el ganivet en el pit d’aquell ésser tan odiat, va sentir que la seva pròpia vida se li escapava de les mans. No havia comptat que, sense el seu pare, ell no podia existir.

3 comentaris :

  1. Molt bé, ninona!
    I m'has animat a enviar-los un text segurament masa precipitat.

    ResponElimina
  2. Està molt aconseguit, curt, didàctic, paradoxal i redó. Molt bon conte i m'he acostat a ell perquè pensava que parlaries sobre l'alzheimer tot recordant amb el títol el d'una pel·lícula que es diu "corredor sin retorno", te la recomane, una mica antiga però molt bona.

    Vicent.

    ResponElimina
  3. Pere, espero llegir el teu text.

    Vicent, certament l'alzheimer és un viatge sense retorn, i gairebé sense origen si tenim en compte que implica la pèrdua de la memòria. Buscaré la pel·lícula que em recomanes i ja et diré.

    ResponElimina