> Univers madur: Pau Casals: músic, català i home de pau

14 de setembre de 2011

Pau Casals: músic, català i home de pau


"La música, aquest meravellós llenguatge universal, hauria de ser font de comunicació entre tots els homes."
Pau Casals



Aquest vespre, al Palau de la Música Catalana, hi ha un concert d’Homenatge a Pau Casals.  Es commemora el 40è aniversari del lliurament al Mestre de la Medalla de la Pau de l'ONU i el 50è aniversari del concert que Pau Casals va oferir a la Casa Blanca davant del president John F. Kennedy. 

Estava jo pensant en el concert (el primer que Roger farà amb el Cor Jove de l'Orfeó Català) i no m'he pogut estar de fer aquest apunt, el meu petit homenatge particular a aquest gran mestre i català universal.

No faré valoracions sobre la seva vessant musical –inqüestionable i extraordinària- però sí que crec que val la pena recordar la seva dedicació a la defensa de la pau i de la llibertat, no només per la seva col·laboració en concerts benèfics i les seves intervencions a les Nacions Unides, sinó especialment per la seva implicació en accions humanitàries i el seu posicionament particular davant de situacions injustes. 

Amb motiu del 25è aniversari de les Nacions Unides, el secretari general U-Thant va demanar a Pau Casals que composés un himne i l’interpretés a la seu de l’organització a Nova York.  L’himne, amb lletra del poeta anglès W.H. Auden, va ser estrenat el 24 d’octubre de 1971, el mateix dia que el secretari general de les Nacions Unides, U-Thant, lliurava a Pau Casals la Medalla de la Pau d’aquesta institució.

Reprodueixo a continuació una part del discurs d’agraïment de Pau Casals. 
Segurament tots l’hem sentit un munt de vegades, però això no el fa menys eloqüent, ni menys sentit. Fins i tot, i més ara que sembla tan fàcil menystenir tot el que sona a català, és d’agrair aquest profund orgull que transmet, per no oblidar què hem estat, per saber què volem ser. 
L’acte fou retransmès per televisió a tot el món i comptà amb la presència de representants de tots els països.
No podíem tenir millor ambaixador. 

  
“Deixeu-me que us digui una cosa.  Sóc català.
Catalunya és avui una regió d’Espanya.  Però, què ha estat Catalunya?
Catalunya ha estat la nació més gran del món i us diré perquè.
Catalunya va tenir el primer parlament, molt abans que Anglaterra.  Catalunya va tenir l’inici de les Nacions Unides: totes les autoritats de Catalunya, al segle XI, es van trobar en una ciutat de França, en aquell temps Catalunya, per parlar de Pau... al segle onze!  Per la Pau al món i en contra, contra, contra de les guerres i la inhumanitat de les guerres.
Això va ser Catalunya.

El nom de Pau Casals està íntimament lligat al Cant dels Ocells.  En contra del que molta gent pensa, no és una obra seva sinó una cançó popular catalana –per la temàtica, una nadala- que Pau Casals va popularitzar internacionalment.  L’any 1941 Pau Casals preparà un arranjament per a violoncel que interpretaria per primer cop en un concert benèfic celebrat a Cannes a favor de les víctimes de la Segona Guerra Mundial.  A partir d’aquell moment la melangiosa melodia passaria a ser el punt final dels concerts del mestre, i es convertiria en un símbol de l’enyorança de la pàtria, així com en un cant a la pau i la llibertat. 
El mateix Pau Casals ho explicava al final del seu discurs a les Nacions Unides: 
“Vaig a tocar una melodia del folklore català titulada «El cant dels ocells»
Els ocells, quan són al cel van cantant: «peace, peace, peace» (pau, pau, pau).  I és una melodia que Bach i Beethoven i tots el grans haurien admirat i estimat. 
I, a més, neix de l’ànima del meu poble, Catalunya.”


En veure despuntar
el major lluminar
en la nit més ditxosa,
els ocellets cantant,
a festejar-lo van
amb sa veu melindrosa
 
L'àliga imperial
pels aires va voltant,
cantant amb melodia,
dient: 'Jesús és nat
per treure'ns de pecat
i dar-nos l'alegria'.

Respon-li lo pardal:

'Esta nit és Nadal,
és nit de gran contento'.
El verdum i el lluer
diuen, cantant també:
'Oh, que alegria sento!'

Cantava el passarell:

'Oh, que formós i que bell
és l'Infant de Maria!'.
I lo alegre tord:
'Vençuda n'és la mort,
ja neix la Vida mia'.

Cantava el rossinyol:

'Hermós és com un sol,
brillant com una estrella'.
La cotxa i lo bitxac
festegen el manyac
i sa Mare donzella.

La garsa, griva i gaig

diuen: 'Ja ve lo maig'.
Respon la cedernera:
'Tot arbre reverdeix
tota planta floreix
com si tot fos primavera'.

 

2 comentaris :

  1. Jo com a valencià tinc l'experiència pròpia que em fa que no em senta junt a ningú com a poble, el meu, o el d'ací és un poble que s'ha humiliat lingüísticament, i per això no crec en els pobles, jo defenc individualment el meu dret a parlar i a viure en el valencià-català, la llengua de mon pare, però no tinc l'experiència de la unió en la col·lectivitat, per altra banda sempre un ens paradoxal, jo em quede en allò individual, tot i que també et comprenc i encoratge a seguir defensant el vostre poble, de ben segur que jo hi guanyaré si vosaltres el manteniu viu i fort, són les paradoxes de la vida, i les contradiccions, però en acceptar-les entrem al món del llenguatge, sempre imperfecte i incomplet, com a ens que ens configura.

    Bé dir-te que tinc una cassette de Pau Casals i encara tinc el vell reproductor de cintes, de ben segur que l'escoltaré molt de temps més si la salut i la vida em deixa, i seguiré tenint-vos a vosaltres els catalans com a germans de llengua i antics companys de país, la nostra llengua no pot morir, no deu morir, no mereix morir.

    Una abraçada

    Vicent.

    ResponElimina
  2. Aquest matí he sentit a Catalunya Ràdio una part del discurs i la interpretació completa del Cant dels ocells. Contrasta la veu fatigada i feble del geni amb la precisió, força i -com dirho?...pura màgia- de la seva execució al violoncel. Se m'ha posat la pell de gallina. La melodia és immortal, com bé va dir Pau Casals, però la lletra no. Si no m'erro, és una lletra molt posterior a l'origen veritable, que certament no és fàcil de datar.

    ResponElimina