> Univers madur: Olor de tarongina, embriac d’amor

10 de setembre de 2011

Olor de tarongina, embriac d’amor


El proper mes de maig vaig de boda.  Ara que això de casar-se ha caigut gairebé en desús i que, a més, tenim una edat en què amics i familiars ja s’han casat (alguns fins i tot més d’un cop) i els fills encara són massa joves per fer-ho, doncs, què voleu que us digui?, fa il·lusió anar de boda.  I si li sumes que m'estimo molt la parelleta que es casa...  Doncs això, que en tinc ganes.

Estava jo pensant en bodes, i nuvis, i promeses, i se m’ha colat entremig les neurones un comentari que vaig llegir sobre les flors que solien dur les núvies catalanes en el seu ram, que eren les tarongines.
«La tradició diu que al jardí de casa de la Mare de Déu creixia un gran taronger que era l'arbre que més s'estimava dels molts que florien al seu clos.  El dia que va casar-se amb Sant Josep collí una flor de tarongina i se'n va adornar el pit.  I des d'aleshores la flor de tarongina s'ha considerat com un símbol de virginitat i d'humilitat i les núvies se'n posen al pit quan van a casar-se, tal com la Mare de Déu, que va ésser la primera de fer-ho»
JOAN AMADES, Folklore de Catalunya, Barcelona, Biblioteca Selecta, 1969, 3 vols., p. 346.
I pensant en les tarongines, gairebé he pogut ensumar el seu flaire embriagador, dolç i intens, i m’ha vingut al cap un poema de Joan Salvat-Papasseit del llibre “El poema de La rosa als llavis”.  
Mocador d’olor
Mocador d’olor
que la teva sina
acostava al cor:
com que et sap l’enyor
i et sap la pell fina
tremola d’amor.

Mocador d’olor
fragant tarongina,
com li bat el cor!
Si no el coneixeu, us el recomano.  Tot el llibre El poema de La rosa als llavis és com un únic poema d’amor, però no un amor platònic i ensucrat, sinó més aviat un amor carnal que destil·la un cert erotisme (salvant l’època en què va ser escrit).

I als meus nuvis favorits, els hi desitjo de tot cor que els agomboli la tarongina i que el seu aroma els embriagui d’amor.
Com diu Serrat en la cançó El mal de la tarongina:
Tot l'ordre del món s'immola,
El desig té impunitat,
Res no és prohibit ni pecat
Quan la tarongina vola.
La cançó està inspirada en el llibre Son de mar (1999) del periodista i escriptor castellonenc  Manuel Vicent, i que s’inclou en el disc Mô.
Cliqueu per llegir la lletra o per sentir la cançó.

1 comentari :

  1. La tarongina, quina olor se sent a la primavera pels carrers de València i pels camps de tarongers, la veritat és que la olor de la tarongina és d'allò més amorosa, fixa't en "Son de mar" ix el nom del protagonista que és Ulises Adsuara el mateix cognom meu i és que a Castelló els Adsuara són d'allò més nombrosos. Un cognom estrany a la meua ciutat per a una persona estranya com sóc jo, he, he, he...

    Una forta abraçada des de València amb la tardor que no portarà la olor de la tarongina, però com les estacions roden, prompte arribarà la primavera i amb ella l'amor i els casaments i les bodes, les noces.

    ResponElimina