> Univers madur: Massa tard per ser pessimistes

8 de setembre de 2011

Massa tard per ser pessimistes


He llegit aquesta frase a la contra de La Vanguardia d’avui i m’ha encantat.
No he decidit encara si és una afirmació optimista o pessimista: d’una banda “massa tard” sembla dir que no hi ha res a fer, però d’altra banda ..., si és massa tard “per ser pessimista”, vol dir que és el moment de ser optimista?, vol dir que l’optimisme és l’única sortida, l’única esperança que ens queda?  Quin dubte més gran!

La frase la deia Yann Arthus-Bertrand, un prestigiós fotògraf francès que ha capturat en fotografies la bellesa de la Terra i que uneix l'ecologia i l'humanisme en els seus projectes.  Aquesta és també la frase final de la seva pel·lícula “Home”, produïda per Luc Besson, que va ser estrenada mundialment el cinc de juny de 2009 (coincidint amb el dia mundial del medi ambient) i distribuïda gratuïtament per internet i també als cinemes, televisions, escoles, ONG i altres entitats. 

Poso aquí una xerrada il·lustrada amb imatges, en què Yann Arthus-Bertrand presenta els seus tres projectes més recents sobre la humanitat i el nostre hàbitat: veureu impressionants fotografies aèries de la seva sèrie "La Terra des de dalt", entrevistes personals de tot el món que apareixen en el seu projecte web "Els altres 6 mil milions", i la seva pel·lícula "Home" (llar), que documenta l'impacte humà sobre el medi. 
(Per veure-la subtitulada en català, premeu el botó i no la imatge)



Algunes frases per pensar:
  • Durant generacions, hem pujat els nostres fills, no gaire diferent de milions d'altres espècies que viuen al costat nostre. 
  • El que ens uneix a tots és molt més gran que el que ens divideix.
  • Tots compartim el mateix desig d'elevar-nos per damunt de nosaltres mateixos, i esdevenir millors.
  • I no obstant això, continuem aixecant parets per mantenir-nos separats

Us deixo l’enllaç a la versió espanyola de “Home i també a la seva pàgina web.  Si disposeu d'una hora i mitja, mireu-vos la pel·lícula: conté magnífiques imatges presses des del cel, una no menys magnífica banda sonora, i un text que aporta un munt de dades que ens recorden que els recursos s'esgoten, que el planeta es mor. És a dir, bellesa i text catastrofista: una combinació letal.

Amb tot, la idea d’aquest apunt no era tant fer difusió de “Home” i del seu missatge ecologista, de la seva demanda d’un consum responsable i d'un comerç just, com la frase en sí que em sembla aplicable a qualsevol dia a dia.

Vivim moments de crisi, d'indignació, de reivindicacions, a nivell mundial, estatal, nacional, local i, segurament -en diferents graus- a nivell personal.  Sovint són també moments de desencant, de frustració, de desil·lusió, de pensar que no hi ha res a fer.

Però no!  Potser és massa tard per ser pessimistes.
Potser és el moment de decidir què volem a les nostres vides, com les volem millorar, què volem canviar.  Tots tenim el poder de buscar solucions, per petites i intranscendents que ens puguin semblar. 
 
Massa tard per ser pessimistes.  No trobeu que és un missatge positiu?


3 comentaris :

  1. M'ha agradat això de:
    "Potser és el moment de decidir què volem a les nostres vides, com les volem millorar, què volem canviar. Tots tenim el poder de buscar solucions, per petites i intranscendents que ens puguin semblar."

    I més avui que el mestre Guardiola ens ha posat les piles. L'has sentit?(aquí el vídeo)
    "Si ens llevem ben d'hora al matí, ben d'hora, ben d'hora... i sense excuses ni retrets... i ens posem a treballar de valent... som un país imparable!"

    Llevem-nos d'hora, ja és massa tard per ser pessimista.

    ResponElimina
  2. La veritat és que només tenim una eixida i aquesta és pensar-se un món més dialogant i més consensuat, fora cientificismes o feixismes, ni tan sols dictadures dels treballadors, el que cal és un món on tots com a una colla productiva en qualsevol fàbrica i potser sense grans líders ens posem a treballar cap al decreixement i la mesura, i jo sé que açò trencaria amb tota una inèrcia humana jo diria que fins ara impossible de salvar, però...

    No sé, la veritat és que la frase potser de les darreres frases de l'Home.

    ResponElimina
  3. marta, quant de temps!
    Sí, he vist el vídeo (d'altra banda seria difícil no fer-ho perquè corre pertot) i hi estic d'acord amb tu: Llevem-nos d'hora, ja és massa tard per ser pessimista.
    Per cert, seguint amb el Guardiola, et deixo l'enllaç a l'article del Vilaweb per si vols sentir el discurs previ de la Mònica Terribas. Bo, especialment el final.

    Vicent, com dius, ens hem de posar a treballar cap al decreixement i la mesura, cap a la consciència, cap a una societat diferent, però som com som (i no vol ser una excusa) i dubto que ho aconseguim sense grans líders. Sovint necessitem un model on emmirallar-nos i, ara per ara, en tenim ben pocs (políticament i socialment) que no acabin sent tramposos, egoïstes i oportunistes.
    Però com és massa tard per ser pessimistes, estic convençuda que serem capaços de trobar o ser-ne aquests models i tirar endavant aquest món dialogant i conscient que volem i que, a més, és l'únic possible.

    Gràcies pels comentaris :P

    ResponElimina