> Univers madur: De ponts perduts, que el temps s'endugué

3 de setembre de 2011

De ponts perduts, que el temps s'endugué

Per l’apunt d’ahir De llengües vehiculars, vents de ponent i ponts de diàleg vaig buscar fotos de ponts i vaig posar la d’un pont penjant perquè volia destacar la imatge de fragilitat que aquest tipus de pont ofereix.  Un cop penjada, però, me’n vaig adonar que aquest tipus de pont tenen un sentit especial per a mi, segurament perquè durant molt i molt temps al meu poble n’hi ha hagut un. 

Com a tot arreu –i al meu poble també-, els temps canvien, arriba el progrés i en el camí perdem alguna cosa que, tot i tenir un valor sentimental o històric, deixa de ser útil.  Alguna cosa similar li va passar al nostre pont. 




Tècnicament, era un pont format per arcs de cadirat que subjectaven els cables metàl·lics que sustentaven l'entramat de biguetes metàl·liques i passarel·la de fusta.  Va ser inaugurat el 1894 per servir de pas sobre el riu Millars al Camí Reial que travessa la vila de Puebla de Arenoso i continuava fins a Cortes d’Arenoso.  També permetia el pas de gent i bestiar als masos, barris i aldees de l’altra banda del riu: Las Viñas Viejas, Los Arcos, La Rambla Alta i Torcas.
Però l’any 1970, uns quilòmetres més avall, van construir un pantà, i el 1977 van desallotjar els veïns del poble de Campos de Arenoso i també de Las Viñas Viejas, Los Arcos, La Rambla Alta i Torcas, que havien de quedar negats per les aigües del pantà.

Tinc pocs records de La Puebla anteriors a aquestes dates.  I d'aquests anys recordo el pont com un element pintoresc i distintiu del poble, quan baixàvem a les tardes fins el riu i el creuàvem per estar-nos a les cases mig en runes de Las Viñas Viejas, per banyar-nos sota el pont, o per berenar torta a l'ombra dels pollancres de la vora del riu.

De fet el pont –ja totalment en desús-, i les runes dels masos de l’altra costat del riu, van resistir fins gairebé aquest segle XXI.  Finalment l'ajuntament va fer desmuntar les restes del pont i tinc entès que es van numerat amb la intenció de reconstruir-lo uns quilòmetres més amunt per tal de no perdre una part important del patrimoni del poble.

En resum, que la foto de l’apunt d’ahir m’ha fet pensar en el “Puente colgante” del meu poble, i he tingut un atac de nostàlgia per totes aquelles coses que el temps s’enduu i de les quals només ens queden unes quantes fotografies, els nostres records i la seva empremta -més o menys profunda- en la nostra ànima.
No tinc fotos (meves) del pont en format digital (prometo que un dia d’aquests escanejaré les que tinc en paper), però m’he permès fer una batuda per la xarxa i recuperar-ne algunes de pàgines amigues.



Rectifico, tinc aquestes fotos de setembre del 2004:  El pont es resistia a desaparèixer







Arc del pont (banda de La Puebla)

Cap comentari :

Publica un comentari a l'entrada