> Univers madur: De ponts, carreteres i vides

6 de setembre de 2011

De ponts, carreteres i vides




Fa un moment el meu fill em preguntava: què t'ha donat amb els ponts, ara?, però no he sabut que dir-li.  No tinc cap fixació pels ponts (crec) però a vegades ja passa que se't queda una idea al cap i sense voler l'acabes incorporant en tot el que fas.

Avui m'ha vingut al cap el relat que vaig fer per participar en el meu primer repte a RC, i que tenia per títol "El pont".  El tema era Històries de carretera i havien de sortir les paraules benzinera, motel, autoestopista i capritxós.


La carretera s'obre als seus peus com una línia infinita, grisa i desdibuixada en la llunyania.
L'Albert se la mira amb determinació, intentant descobrir si aquell revolt que s'endevina uns quilòmetres més enllà amaga alguna cosa o si només és un caprici de la seva imaginació per trencar la insuportable monotonia d'aquella recta inacabable.  Li sembla veure un llum, no sap si d'un motel o d'una benzinera.  Ben mirat, li és ben igual, o hauria de ser-ho.
Des del pont on s'hi està només l'interessa saber que el salt serà definitiu.   Ja fa estona que ha arribat i s'ha enfilat a la barana amb el ferm propòsit a deixar-ho tot enrera, però no s'acaba de decidir a saltar.
Ha comès una errada absurda:  S'ha assegut sobre la barana per agafar forces per saltar i ara és incapaç de fer-ho.
La carretera s'obre als seus peus com una línia infinita, grisa i desdibuixada en la llunyania.   S'ha sentit atrapat per la seva immensitat i ara li sembla que potser la pot recórrer.  Se li apareix com la seva vida oberta als seus peus i desdibuixada.  Se sent com un autoestopista inquiet que pot fer el camí, a estones sol, a estones acompanyat pels capritxosos conductors que vulguin compartir el trajecte.
Tanmateix, dubta.  Sap que, si no salta ara, potser se'n penedirà; potser no tornarà a tenir el valor de pujar al pont.  O potser és ara quan té por, ara quan li falta el valor.

Per si voleu llegir la resta de relats participants, us poso l'enllaç al Repte 85.  I aquí els comentaris i veredicte del jutge.



3 comentaris :

  1. Això dels ponts i dels suïcides és un clàssic, encara que potser el teu Albert s'ho repensa.
    He de buscar informació que tinc de quan preparàvem les vacances per la gran Amèrica (la del nord), perquè crec que hi havia un pont dels suïcides a la ruta 66. A veure si és el teu pont.

    Gelen

    ResponElimina
  2. Gelen, he trobat el pont que em deies (per cert, en una web de llegendes fantasmes).

    Et poso la pàgina per si és aquesta, i et poso dos ponts més de suïcides que he trobat:

    Pont dels suïcidis de la ruta 66

    Golden Gate: El pont dels suïcides (inclou mapa :o)
    Pont des Suicidés (Parc des Buttes-Chaumont, Paris)

    ResponElimina