> Univers madur: Una idea, dues frases, tres versos

9 d’agost de 2011

Una idea, dues frases, tres versos


Sovint hi ha moltes iniciatives i activitats en què participaríem de bon grat però que ens són una mica transparents.  Vull dir que quan les veiem, ja pensem: m’he d’apuntar!, però si no ho fem en aquell moment, se’ns acaba passant fins que les tornem a veure i tornem a pensar: m'he d’apuntar!

Una mica és el que passa a la meva empresa amb el Teaming.  En èpoques de Nadal, o quan es fa algun tipus d’activitat (xerrada, proposta de projectes, votació de projectes) al seu voltant, hi ha un augment d’adhesions; però sinó, tot hi haver un enllaç des del portal de l’empleat, la gent no hi pensa a apuntar-s’hi.  És per això que, darrerament, la comissió Teaming intenta fer més activitats que facin de recordatori a aquells que es volen apuntar.

Aprofitant les vacances i l’estiu –temps de viatges, de deixar-se anar, d’aprofitar per desenvolupar la nostra part més creativa–  ens van proposar un concurs de fotografies en què, sota el títol “Detall solidari”, ens demanaven que captéssim, amb una imatge, un detall solidari.  Jo encara no n’he fet cap, però m’agrada aquesta foto, Fent pinya, que he trobat al bloc Un món d'imatges... (xavier puig alacuart); potser no és un detall solidari en el sentit més habitual de la paraula, però trobo que plasma molt bé la voluntat de treballar en equip per uns interessos i responsabilitats comunes.

Ara ens han proposat un nou concurs, aquest de haikus solidaris.  Es
tracta d’expressar, en poques paraules, alguna cosa...; això sí: SOLIDÀRIA!!

A aquest sí que m'hi apunto.  Tinc un mes per davant per escriure'n algun, o molts, però no penseu que és fàcil (parlo per mi).  Potser no és complicat respectar la mètrica del haiku; però sí que ho és expressar el que es vol dir sense dir-ho, deixar-ho entreveure, que s’intueixi només -com l’ànima-.
 

Passeu i feu un cop d'ull al "laboratori".  N'hi ha de tot: eslògan, arenga, poesia, però ja us he avisat que encara estem en fase de construcció.


Au, vinga, desperta, 
que farem junts el camí. 
Voluntat dormida


Una gran idea
bastida de petits gestos.
Entre tots fem Teaming.


Cert. Tot és possible,
però tot està per fer. 
Ajuntem les mans.


Un euro només,
que malgrat tot és possible,
tot està per fer. 


Les gotes de pluja
omplen fins dalt el poal.
En val mil cada una.


Veus els grans de blat
que del camp al cau caminen?
Formigues en fila. 


I vosaltres, us animeu?  Us convido a deixar un comentari amb el vostre haiku solidari.


4 comentaris :

  1. UN SOMNI PETIT.
    IL·LUSIONS AMB ESPURNA!
    UN SOMNI INFINIT.

    Jo hi he enviat això. Però no tinc ni idea si respecta la mètrica del haiku, perquè no sé ben bé, encara, la filosofia haiku com funciona... però bé, si més no per participar-hi, ja ho he fet! ;)

    ResponElimina
  2. hola ninona, jo també vull deixar un. Si us convé, podeu disposar.

    Nens a l'hospital
    riuen amb els pallassos.
    Duet singular.

    ResponElimina
  3. Moltes gràcies per participar.

    Gemma, crec que en el nostre cas, l'important és el missatge per sobre de la puresa literària o tècnica del haiku. De totes formes poso més avall unes notes (molt per sobre) sobre el haiku i la mètrica per si són d'utilitat. Dolços somnis.

    Samarual, m'has fet pensar en els "Papallupes", que curiosament han estat projecte candidat algun any tot i que no ha resultat escollit. Un somriure.


    El haiku (俳(hai)句(ku)) és una de les formes de poesia tradicional japonesa més esteses.
    Es compon de tres versos de 5, 7 i 5 morae (unitat fonètica semblant, tot i que no idèntica, a la síl•laba), sense rima.
    Alguns consideren que el haiku ha de combinar dues imatges diferents que es relacionen en el tercer vers i ha d'estar escrit en present i tenir una pausa (kireji) al final d'un dels dos primers versos.

    Aquestes normes no es segueixen, però, fil per randa, especialment quan s'adapta el haiku a altres idiomes.

    Si som puristes, hauríem de tenir present que en català es compta únicament fins la darrera síl·laba tònica. També cal fixar-se en la possible existència de sinalefes i elisions.

    ResponElimina
  4. La veritat és que la lliçò de la Història és saber conjuminar allò individual amb allò col·lectiu, i en això rau tota la filosofia i la Història humana, saber aconseguir un bocí d'eixa paradoxa i poder portar-lo a bon termini és un bon avanç.

    Felicitacions pels haikús, t'han eixit d'allò més interessants.

    Una abraçada

    Vicent.

    ResponElimina