> Univers madur: Un interruptor a Manresa

1 d’agost de 2011

Un interruptor a Manresa


Fa uns dies, tafanejant pel facebook, vaig trobar aquesta foto que la meva cosina Helena havia etiquetat com "un interruptor a Manresa".  Tant la fotografia com el títol em van captivar i des d'aleshores li dono voltes a aquest poema.


Hem pagat tots el preu del progrés, l’abandó,
i avui et trobo ancorat en un passat despintat,
de parets escrostonades i teranyines amatents.

Et sé testimoni mut del pas del temps,
comparsa silent de la quotidianitat contemplada,
i sovint –sense voler-ho– provocada.

Hem desistit d’encendre el llum i il·luminar esperances,
de desentenebrar horitzons inaccessibles
i dibuixar miratges en l’aigua de la pluja.

O potser no, que és a l’inrevés,
i ja hi som instal·lats en la claror encegadora
que ho tenyeix tot de blanc refulgent
i no ens deixa veure; realitat esmorteïda, somorta.

Hem desertat d’apagar el llum i entrar en la foscor,
de bressolar-nos en la penombra acollidora
que apaivaga desitjos i dolors.

Et sé testimoni de les nostres passes vacil·lants.
Ombra i claror, llum i foscor.
Només un clic per decidir.



Cap comentari :

Publica un comentari a l'entrada