> Univers madur: Tota altra cosa no serà l'estiu

29 d’agost de 2011

Tota altra cosa no serà l'estiu

Avui he acabat les vacances d’estiu i, com molt em temo que santa Primitiva i sant Cuponàs han passat molt i molt de mi, demà em reincorporaré a la feina.  Clar que potser tal i com van les coses, la sort es poder-me reincorporar demà.

Bé, el cas és que m’ha donat per fer una mica de balanç de les vacances.  Han estat unes vacances força tranquil·les, repartides entre els pobles familiars, envoltats de pares, germans, nebots, cosins i dels amics de sempre.  He de dir, però, que han estat alhora unes vacances força intenses, fins el punt que no he pogut acabar de llegir els llibres que m’havia endut (cosa que si em coneixeu ja sabeu que vol dir molt). 

A l’apunt Castells en la roca ja vaig comentar que al poble fas bons amics i també amics que només ho són al poble i que ja està bé que sigui així.  A vegades, però, aquests amics amb els que sembla que només comparteixes les cerveses a la barra i les converses lleugeres tan pròpies de l’estiu, et sorprenen amb algun gir, una postura, una experiència, que te’ls fa més afins i que enriqueixen inesperadament el teu món, la teva percepció.  També podria ser que l’edat ens fes més permeables als altres, o que les circumstàncies personals d’uns i altres ens faci, a tots plegats, més receptius.
 
En qualsevol cas, estic molt contenta de les vacances.  Sempre hi ha alguna cosa, un viatge, un lloc, un esdeveniment que les fa especials i diferents de les altres; per a mi, les d’aquest any, han suposat redescobrir velles coneixences.  
 
Hi ha un poema de Miquel Martí i Pol que també parla d’un estiu que vol recordar.  Lògicament no són les mateixes coses les que volem recordar, però sí que recull molt bé el sentiment, la identificació clara d'allò què ha fet que l’estiu sigui especial.

El poema s'inclou al llibre Quadern de vacances.


 COSES

D'aquest estiu no en vull recordar més
que la mirada de complicitat
d'una veïna que prenia el sol
ben nua i va somriure complaguda
quan va adonar-se que la contemplava,
i aquell instant fugaç, irrepetible,
de quietud total, que el món restà
desert de si mateix i era un cristall
transparent i compacte altra vegada.
Tota altra cosa no serà l'estiu,
aquest estiu, vull dir, i si algú em parla
d'aquelles mil foteses inefables
que componen els dies i les nits,
diré tranquil.lament: No me'n recordo. 

 

1 comentari :

  1. Recordem aquell traç, aquell matís que defineix tot un estiu; ens queda el gust. Com quan somniem i no recordem el somni però ens resta la conclusió.
    Bon post. Imatge preciosa. I sublim poema.

    Jeremias Soler (nuesaliteraria.blogspot.com)

    ResponElimina