> Univers madur: Postals particulars (II). Migdiada

23 d’agost de 2011

Postals particulars (II). Migdiada

Mandregen sota el sol de migdia els camps de blat.
S’estenen al meu davant com una infinita cabellera daurada que les segadores han pentinat en simètriques clenxes de color or vell salpebrades de reflexos vermells allà on la terra s’obre pas entre els rastrolls ressecs.

Monotonia de groc.

Aquí i allà alguns ginebres solitaris esquitxen de verd fosc el llenç daurat; promesa d’ombra, descans i fresca.
Al marge dret, una munió de cares s’alcen somrients, torrant les pipes al sol; diademes de groc viu; fràgil cos de verd intens.

Monotonia immòbil.  L’aire quiet.  El temps s’adorm.


1 comentari :

  1. També em ve a la memòria el groc del sol, i la seua mandra per les migdiades o les sestes que diem ací al meu país, si això li afegim els girasols i els camps de blat pot ser d'una somnolència meravellosa, la migdiada caprici dels déus que deien els grecs.

    ResponElimina