> Univers madur: Postals particulars (I). Despertar

16 d’agost de 2011

Postals particulars (I). Despertar


He sortit al terrat quan el sol encara no s’havia llevat i la frescor de la nit acaronava l’aire.
Riu avall, uns tímids raigs esbossaven el paisatge amagat rere les ombres.  La boira enteranyinava el curs de l’aigua.  Siluetes amagades.
Silenci.

La lluna, encara plena, vigilava el despertar dels colors de les muntanyes: verd sobre gris, verd sobre vermell.  Siluetes desvetllades.
Silenci.  Silenci trencat pel lladruc d'un gos.  Passa un gat camí de Santa Bàrbara.

La frescor de la nit acaronava encara l’aire, però el cel ja era clar, net, blau.  Les ombres han esdevingut muntanyes i arbres, pedres, riu i cases.  Les campanes de l’església han sonat alegres, com qui inaugura un nou dia.
Després, un altre cop, silenci.  Silenci acompanyat del xiuxiueig del riu.  Silenci viu.

A l’aire, la frescor d’un dia acabat d’estrenar.
Als meus llavis, un somriure.

1 comentari :

  1. Jo moltes vegades quan m'alce li done gràcies a Déu i a la natura per haver-me deixat un nou dia en el que poder patir, fruir, plorar, riure, etc.
    No tinc la sensació de darrer dia tots ells però sí que de vegades, i et puc dir que és una neteja agradable.

    Vicent.

    ResponElimina