> Univers madur: Enric Valor: 100 anys de llengua

22 d’agost de 2011

Enric Valor: 100 anys de llengua


Si aquest apunt fos una rondalla de les moltes que Enric Valor va recollir, començaria segurament així:

“Hi havia una volta, al 1911, una caseta habitada en el mateix poble de Castalla, on va néixer un xiquet de nom Enric. Ara, 100 anys després, ens queda el seu colossal llegat i l’objectiu comú de retre-li un merescut homenatge.”
Efectivament avui, 22 d’agost, es compleixen 100 anys del seu naixement i a la xarxa blocaire s’ha organitzat un merescut homenatge al qual m’hi vull sumar.
No vull, però, fer cap apunt biogràfic ni cap ressenya literària de la seva obra perquè segurament en trobareu un munt d’informació a la xarxa que li farà més justícia que no pas jo.

He de dir que he conegut Enric Valor fa més aviat poc i que no he llegit en profunditat la seva obra, però he descobert en les seves paraules, en la seva actitud vital, el seu amor per la llengua i el valor d’arrelament que li atribueix, i això m’ha provocat una viva sintonia.  Us deixo aquí unes paraules seves:
"L’home es serveix de la llengua per a parlar; és a dir, per a comunicar als altres els seus pensaments.  També utilitza les paraules per a anomenar les coses, i tenir al seu cervell els conceptes per mitjà dels mots.  Però l’home no veu la llengua sols com una cosa merament útil: se l’estima.  Se l’estima perquè és seua, i vol parlar en aquesta i no en qualsevol altra.  A més a més, el pensament i la llengua estan en una relació dialèctica: l’home crea la llengua i aquesta determina la manera de ser.  L’estimació és el primer pas (...) i no se la pot estimar realment si no la pensem, si no la parlem, si no la fem, així, realment nostra."
Jo crec fermament que l’important és que les persones ens entenguem i ens comuniquem, i crec que l’idioma mai no ha de ser un obstacle en aquesta comunicació; però això no pot ser mai una excusa per menystenir cap llengua.


Una llengua és molt més que una forma de comunicació: la llengua ens identifica com a poble, explica la nostra història i diu molt de la nostra forma de ser i d’entendre la vida; la llengua es transmet de pares a fills i és important conservar-la i enriquir-la.   Tenim el dret i la responsabilitat d’usar-la i de fer-ho bé.

No se m’acut millor manera d’homenatjar Enric Valor que deixar palesa aquesta voluntat de salvaguardar la llengua i ho faré, si m’ho permeteu, amb uns versos del poema "Inici de càntic en el temple" que Salvador Espriu va incloure en el seu llibre Les Cançons d'Ariadna.

(...)
Però hem viscut per salvar-vos els mots,
per retornar-vos el nom de cada cosa,
perquè seguíssiu el recte camí
d'accés al ple domini de la terra.
(...)
Ara digueu: "Nosaltres escoltem
les veus del vent per l'alta mar d'espigues."
Ara digueu: "Ens mantindrem fidels
per sempre més al servei d'aquest poble."




3 comentaris :

  1. Moltes gràcies per participar a l'homenatge a Enric Valor! Salutacions!

    ResponElimina
  2. M'ha agradat aquesta iniciativa en relació al xicotet homenatge a Valor, jo tinc tres llibres d'ell, Temps de batuda, una novel·la, i els seus assajos més famosos sobre la llengua, "Curs mitjà de gramàtica catalana referida especialment al País Valencià" i "La conjugació verbal" i et puc dir que m'han estat de gran ajut en el meu intent per conèixer la llengua de mon pare, que eixa és una altra, la llengua de ma mare el castellà m'ha fet com sóc, però també la part del meu simbòlic, això ho explica molt bé la psicoanàlisi, et deia, el meu simbòlic, la llengua de mon pare que és un punt al que no puc renunciar com tampoc a la de ma mare, però abrogue ací al meu país per aquesta llengua, el català-valencià perquè és la que té més números per a ser substituïda.
    La llengua és quelcom més que una eina per a comunicar-se t'ho puc assegurar, hi ha persones que han renunciat a la llengua de sa mare o de son pare i han sofert neurosis i fins i tot psicosis per aquest motiu, els que ens ha tocat viure en un país bilingüe, malgrat les connotacions negatives per la llengua més feble, estem lligats a estimar-nos amb tot les nostres llengües.

    Una forta abraçada des de València i ànim amb la commemoració del centenari d'Enric Valor.

    Vicent.

    ResponElimina
  3. El llibre és "La flexió verbal" no pas la conjugació...
    Són els verbs valencians del català.

    ResponElimina