> Univers madur: Còmplices del silenci

7 d’agost de 2011

Còmplices del silenci



Veig les notícies sobre la fam a la banya d’Àfrica i he de reconèixer que no em sorprenen.  El problema de la fam i la desnutrició no és nou:  Jo era molt i molt petita i a l’escola ja ens parlaven dels nens de Biafra (una fugaç república independent reincorporada a Nigèria); després van ser Etiòpia, Somàlia, Eritrea, Sudan, Níger, Kenya i segurament molts altres països que ja no recordo.  Ara li ha tocat a la banya d’Àfrica.

Com deia, la fam a l’Àfrica no és un problema nou ni sorprenent, però si corprenedor, descoratjador i, a voltes, gairebé insultant.
Cert que  la sequera, repetida i insistent, ha provocat molta fam; però no és menys cert que els conflictes polítics, els interessos de l’home i les seves lluites absurdes, han contribuït a agreujar una situació ja prou difícil i han provocat veritables crisis humanitàries.
Sovint els governs o les guerrilles  impedeixen que l’ajuda internacional arribi al seu destí i nosaltres, des de casa, davant del televisor (o potser davant el PC), ens escandalitzem en veure les imatges dels nens malnodrits i sentir les xifres de morts; potser ens preguntem si podem fer quelcom per ells; fins i tot apuntem alguna web o un número de compte on enviar la nostra aportació –amb el dubte latent de si servirà per alguna cosa–.

A Somàlia l’hostilitat diplomàtica és evident; els guerrillers d'Al-Shabaab temen que Occident els mengi terreny i creuen que l’entrada al país per combatre la fam amaga d’altres interessos.  I potser és així o potser no, però les xifres són esfereïdores:
  • 29.000 nens morts des del juny a la Banya d’Àfrica per la manca d'aliments i aigua potable.
  • 3,7 milions de somalis –gairebé la meitat de la població- necessiten desesperadament ajuda humanitària per sobreviure.

Sempre he pensat que el tema de les intervencions en altres països és un tema delicat.  No puc dir que estigui a favor, o com a mínim que no em generi molts dubtes, però ...
(29.000 nens morts des del juny a la Banya d’Àfrica per la manca d'aliments i aigua potable)
Potser ells no s’ho mereixen tant com d’altres, o potser les seves necessitats, les seves revoltes, no són una amenaça pel nostre ordre, però ...
(3,7 milions de somalis –gairebé la meitat de la població- necessiten desesperadament ajuda humanitària per sobreviure)

Tots aquests nens (i adults) que han perdut la vida, ja no cridaran més.  Els que estan a punt de morir ja no tenen forces ni per plorar.  I els nostres països no senten qui no pot plorar ni cridar (sovint no escolten tampoc als que ploren i criden).

            Ens quedarem de braços creuats?

                      Serem còmplices del seu silenci?


Cap comentari :

Publica un comentari a l'entrada