> Univers madur: Barcelona - Briongos - Barcelona

3 de juliol de 2011

Barcelona - Briongos - Barcelona

Ahir varem fer Barcelona-Briongos-Barcelona en cotxe per deixar part de la família al poble.  Aproximadament 1.200 quilòmetres i 14 hores de viatge amb les preceptives parades de descans i avituallament.

I mentre anàvem i tornàvem, comentàvem com havia canviat l'odissea d'anar al poble en pocs anys (considerant que 40 anys són pocs anys en l'escala global de la història) .  Els cotxes eren més petits, hi anàvem molta més gent a dins, i els quilòmetres eren eterns;  el que ara fem en poc més de tres hores ens ocupava gairebé tot el dia (també és cert que les parades del camí se les plantejaven diferent).  I això comptant que tenies cotxe.  L'Adolfo m'explicava com s'entatxonaven en un tren "borrreguer" per anar fins a Burgos, amb les maletes i bosses pel mig, amb la gent colant els nens per la finestra a la captura d'un seient; un viatge interminable al que li havies d'afegir el cotxe de línia fins el poble.

Certament les comunicacions han millorat molt i això ens permet viatjar més ràpid, més còmodes i més lluny.  Cosa que em porta a la reflexió d'avui.

Abans, viatjar era un plaer a l'abast d'una minoria de persones, no només per un tema econòmic, sinó també per la disponibilitat de temps.  Ara, però, els viatges s'han "democratitzat" econòmicament i temporalment, i ja som capaços de viatjar en poc temps a l'altre punta del món.  De fet la nostra vida -potser més acomodada però igualment condicionada al calendari de vacances- no ens permetria fer-ho si no fos així, especialment perquè, a voltes, sembla que si no te'n vas com a mínim a 1.000 quilòmetres de distància, és com si fessis un viatge d'estar per casa.

Em sembla, però, que en aquesta transició hem perdut una mica el plaer del viatge.  Aquest sentit romàntic -potser esbiaixat i tampoc del tot cert- del fet de viatjar: conèixer altres llocs, altra gent; descobrir noves propostes, noves històries; embadalir-nos amb el paisatge que desfila a través de les finestres; despreocupar-nos de l'on anem i gaudir del com ho fem, perquè el què importa no és tant el destí, sinó fer el camí.

Kavafis ho va descriure magistralment en el seu poema Ítaca que us deixo aquí traduït per Carles Riba.  El poema va molt més enllà d'un viatge turístic; és un poema sobre la vida i el camí que anem fent dia a dia, el que anem aprenent, el que escollim, el que deixem enrere i el que trobem; però un viatge a la fi.

Quan surts per fer el viatge cap a Ítaca,
has de pregar que el camí sigui llarg,
ple d’aventures, ple de coneixences.
Els Lestrígons i els Cíclops,
l’aïrat Posidó, no te n’esfereeixis:
són coses que en el teu camí no trobaràs,
no, mai, si el pensament se’t manté alt, si una
emoció escollida
et toca l’esperit i el cos alhora.
Els Lestrígons i els Cíclops,
el feroç Posidó, mai no serà que els topis
si no els portes amb tu dins la teva ànima,
si no és la teva ànima que els dreça davant teu.


Has de pregar que el camí sigui llarg.
Que siguin moltes les matinades d’estiu
que, amb quina delectança, amb quina joia!
entraràs en un port que els teus ulls ignoraven;
que et puguis aturar en mercats fenicis
i comprar-hi les bones coses que s’hi exhibeixen,
corals i nacres, mabres i banussos
i delicats perfums de tota mena:
tanta abundor com puguis de perfums delicats;
que vagis a ciutats d’Egipte, a moltes,
per aprendre i aprendre dels que saben.


Sempre tingues al cor la idea d’Ítaca.
Has d’arribar-hi, és el teu destí.
Però no forcis gens la travessia.
És preferible que duri molts anys
i que ja siguis vell quan fondegis a l’illa,
ric de tot el que hauràs guanyat fent el camí,
sense esperar que t’hagi de dar riqueses Ítaca.


Ítaca t’ha donat el bell viatge.
Sense ella no hauries pas sortit cap a fer-lo.
Res més no té que et pugui ja donar.


I si la trobes pobra, no és que Ítaca t’hagi enganyat.
Savi com bé t’has fet, amb tanta experiència,
ja hauràs pogut comprendre què volen dir les Ítaques.




I aquí us deixo la genial interpretació feta per Lluís Llach a Verges 2007.


O si preferiu la versió original, del disc Viatge a Ítaca (1975), la podeu sentir aquí


I aquí us deixo la lletra de la cançó (la part I és l'adaptació del poema de Kavafis)

I

Quan surts per fer el viatge cap a Ítaca,
has de pregar que el camí sigui llarg,
ple d’aventures, ple de coneixences.
Has de pregar que el camí sigui llarg,
que siguin moltes les matinades
que entraràs en un port que els teus ulls ignoraven,
i vagis a ciutats per aprendre dels que saben.

Tingues sempre al cor la idea d’Ítaca.
Has d’arribar-hi, és el teu destí,
però no forcis gens la travessia.
És preferible que duri molts anys,
que siguis vell quan fondegis l’illa,
ric de tot el que hauràs guanyat fent el camí,
sense esperar que et doni més riqueses.

Ítaca t’ha donat el bell viatge,
sense ella no hauries sortit.
I si la trobes pobra, no és que Ítaca
t’hagi enganyat. Savi, com bé t’has fet,
sabràs el que volen dir les Ítaques.


II

Més lluny, heu d'anar més lluny
dels arbres caiguts que ara us empresonen,
i quan els haureu guanyat
tingueu ben present no aturar-vos.
Més lluny, sempre aneu més lluny,
més lluny de l'avui que ara us encadena.
I quan sereu deslliurats
torneu a començar els nous passos.
Més lluny, sempre molt més lluny,
més lluny del demà que ara ja s'acosta.
I quan creieu que arribeu, sapigueu trobar noves sendes.

III

Bon viatge per als guerrers
que al seu poble són fidels,
afavoreixi el Déu dels vents
el velam del seu vaixell,
i malgrat llur vell combat
tinguin plaer dels cossos més amants.
Omplin xarxes de volguts estels
plens de ventures, plens de coneixences.
Bon viatge per als guerrers
si al seu poble són fidels,
el velam del seu vaixell
afavoreixi el Déu dels vents,
i malgrat llur vell combat
l'amor ompli el seu cos generós,
trobin els camins dels vells anhels,
plens de ventures, plens de coneixences.


3 comentaris :

  1. "¿És aquest desig constant d’anar-se’n, el sentit del viatge? És el que em mou al viatge? Ara sé que anar-se’n no és cap fugida, si no més aviat al contrari. (…) perquè el viatge li permet deixar-se seduir l’ànim i l’ànima pel que l’envolta, li permet el gaudi permanent de cada instant, fins i tot dels somnis."

    Fragment del llibre SEDUCCIONS DE MARRÀQUEIX(p.11) de Josep Piera (Edicions 62 - Col·lecció El Balancí)

    Ens trobareu a Tips de viatge

    ResponElimina
  2. Tot parlant sobre el "sentit del viatge", un bon amic m'ha adreçat a aquest article .
    He trobat que estaria bé posar l'enllaç per si us volíeu passar.

    ResponElimina
  3. Meravellós poema el de Kavafis i també l'adaptació a la música i lletra de Lluís Llach, és un poema en que es resumeix tot, tota una vida, de viatges, els més importants, cap a sí mateixos.

    Una abraçada des de València.

    Vicent.

    ResponElimina