> Univers madur: Una història catalana

20 de juny de 2011

Una història catalana



Divendres vaig anar a veure l'obra Una història catalana al TNC, i vaig sortir encantada.

L'obra és sorprenent des del principi.  Tal com entres t'hi trobes als actors per allà al mig xerrant els uns amb els altres i, durant l'obra, et van explicant de què va tot amb una complicitat força refrescant.  Sense entrar en la temàtica de l'obra, la posada en escena t'atrapa i el canvi d'escenari i la integració del públic en l'espectacle crea una dinàmica molt engrescadora.

L'obra parteix de dues històries que sembla que no tinguin res en comú.  D'una banda la família Farràs, d'un poble perdut del Pallars, que es resisteix a vendre's la muntanya.  D'una altra, el Calanda, un "quillo" de La Mina, delinqüent, drogata i amb una curiós olfacte pels negocis.  I veus una història i l'altra i totes dues estan molt bé però no sembla que s'hagin de barrejar per res, fins que arriba el punt en que ambdues històries convergeixen i la banalitat dóna pas a la tragèdia.
I, al marge de les històries i de la posada en escena, pots començar a fer-te plantejaments sobre la corrupció i la bombolla immobiliària (estem a la Barcelona pre-olímpica però podríem estar parlant d'ara mateix), sobre l'endogàmia de la societat rural, sobre com les rancúnies passen de pares a fills i condicionen la vida d'aquests, sobre la possibilitat o impossibilitat de viure d'esquenes al món real, sobre la catalanitat dels catalans i dels nouvinguts, sobre com el "costat fosc" atrau les "nenes bé", sobre l'honestedat, sobre saber aprofitar l'oportunitat, sobre saber dir prou a temps.

En resum: un drama, una comèdia i un western tot junt i ben treballat; gairebé tres hores de teatre (sense descans a la mitja part) que es passen com si res.

Sobre els actors, només dir que l'Andrés Herrera broda el personatge del Calanda, però que en general tots els actors i actrius que intervenen fan un/s paper/s genials i aconsegueixen transmetre fidelment el personatge que interpreten en cada moment.

Després de l'obra hi havia la possibilitat d'una trobada amb l'autor (i alhora director) i els actors.  Malauradament no ens vam poder quedar, però no vam marxar sense felicitar de tot cor a en Jordi Casanovas per tota l'obra en conjunt.

Podeu consultar més dades sobre l'obra, el seu autor i tot el cos artístic i tècnic al dossier de premsa

Cap comentari :

Publica un comentari a l'entrada