> Univers madur: Una armilla salvavides a la recerca d'un món al qual obrir-se

22 de juny de 2011

Una armilla salvavides a la recerca d'un món al qual obrir-se


Fa relativament poc, al post Les tovalloles i els petits miracles, ja us vaig parlar del Teaming: una iniciativa solidària per reunir microdonacions d'1 € que es descompten cada mes de la nòmina dels treballadors adscrits i que es destinen anualment a un projecte escollit de manera assembleària pels mateixos treballadors.


Ja fa tres anys que vam iniciar el Teaming a l'empresa i el resultat és encoratjador perquè, tot i no arribar al 25% d'adscrits, el cert és que mes rere mes anem augmentant en nombre, i a hores d'ara ja som gairebé 100 persones més que per les mateixes dates de l'any passat.




Sembla mentida, però ja han passat tres anys i estem a punt d'iniciar el tercer projecte.
El primer va ser l'Estudi genètic sobre la Síndrome de Rett, una malaltia del desenvolupament neurològic, d'inici precoç, que afecta de forma gairebé exclusiva a les nenes i que constitueïx la segona causa de retard mental profund més freqüent en dones després de la Síndrome de Down.  
El segon, sota el lema Mou-te pels quiets, ha estat Nexe Fundació, una entitat privada creada amb l'objectiu de proporcionar, des del primer moment, una millor qualitat de vida als nens amb pluridiscapacitat i, al mateix temps, oferir a les seves famílies el suport, informació i recursos necessaris per fer front a la nova situació. 
El tercer serà Obrir-se al món, una associació sense ànim de lucre de pares i mares de persones amb autisme i altres trastorns generalitzats del desenvolupament (TGD), la qual té el projecte de construir un centre pilot de lleure i respir per a persones amb autisme i TGD des del coneixement de les seves característiques.
Com veieu tots els projectes són força especials, ni millor ni pitjor que els altres presentats, però certament especials, propers, petits, necessaris.
Aquest dimarts vam fer l'acte de lliurament a Nexe Fundació dels diners recollits al llarg d'aquest any:  5.963€.
Cap fortuna en nombres absoluts, però molt més del que hauríem aconseguit individualment.  I, a més, la possibilitat de comprar gairebé una armilla salvavides pels nens i nenes de Nexe Fundació.


Ens van acompanyar la Cécile de Visscher, directora de Nexe Fundació, i la Muntsa Minguell, companya de TVC i mare de la Clara; en Màrius Serra, que ens va dir que "Més valen els detalls que els retalls"; el Francesc Pellicer i la Teresa Figuera, d'Obrir-se al món, que ens van explicar com va néixer l'associació i en què consisteix el seu projecte; i la Mònica Terribas, directora de TVC, que va cloure l'acte.
 

Us diré, però, que el millor d'aquest acte no va ser la satisfacció -molta- de poder lliurar aquests diners, ni la voluntat i necessitat de conèixer els dos projectes que es donaven el relleu l'un a l'altre.  Per a mi el millor va ser l'acte en si, la possibilitat de compartir-ho amb altres companys que ni tan sols conec, sentir les paraules del Lucas en la veu de la Cécile de Visscher i a través d'elles, i la de tots els altres convidats, descobrir el desconcert i la soledat dels pares que s'hi troben en aquestes situacions; comprendre una mica més el seu univers particular que, de vegades, és tan difícil de compartir.  Em deia una companya, mare d'un nen autista, que s'havia sentit plenament identificada amb els sentiments i sensacions que explicaven els altres i que li agradaria poder-les fer arribar -tal qual- als seus familiars i amics perquè  sovint, a ella, li faltaven les paraules per fer-los entendre com se sentia.
Tampoc m'hauria volgut perdre les reflexions de la Muntsa sobre la necessitat dels pares de recuperar una certa normalitat a les seves vides, i sobre la repetida incidència dels projectes Teaming en la discapacitat, cosa que fa pensar una mica en la manca d'ajuts socials.
No podia deixar passar l'oportunitat de sentir en Màrius, sempre genial, de paraula fàcil i humor irrompible, que a través d'un exercici de memòria i records, ens va traslladar a una societat, constantment canviant, que necessita reinventar-se per sortir-ne enfortida.  Important el seu incís, que comparteixo totalment, sobre l'influx benèfic que rebem dels projectes tothom que participem al Teaming.
I sorprenent, per a mi, la realitat del món de l'autisme que ens van presentar el Francesc i la Teresa, tan allunyat dels casos lleus que jo havia conegut fins ara, tan angoixant, tan incomprès socialment, tan necessitat del nostre ajut i tan mereixedor de la màxima difusió.

Com va dir la Mònica Terribas, la nostra societat està preparada per a la gent competitiva i no per a la gent que té problemes; sovint descobrim dèficits rigorosos que té la nostra societat i que -mentre no trobem una fórmula millor o més efectiva- haurem de cobrir amb la nostra implicació social en una, sortosament, rica xarxa d'iniciatives.

Jo també estic orgullosa del Teaming i penso que, sense fer proselitisme, és una idea que es mereix ser difosa, perquè, parafrasejant en Màrius, és un petit detall, un retall autoinflingit, un gest que per si sol no va enlloc però que en equip aconsegueix grans fites.

Així que ja ho sabeu, feu clic als diversos enllaços per saber-ne més coses del Teaming i dels projectes a què hem donat suport fins ara; i si la vostra empresa fa Teaming, apunteu-vos-hi; i si no en fa però ho trobeu interessant, proposeu de fer-n'hi.  És, us ho puc assegurar, altament gratificant.

Poso també alguns fragments de l'acte de dimarts.  Busqueu alguns minuts per mirar-vos-els, paga la pena.


Carta de Lucas
 


Un testimoni de primera mà


Més val els detalls que els retalls



Què és Obrir-se al món?



Obrir-se al món:  Projecte de construcció d'un centre de lleure i respir





    4 comentaris :

    1. Tal com ho has explicat i resumit, Pilar, no podria haver estat més ben explicat ni resumit!
      Jo també vaig assistir a l'acte i, la veritat és que no en vaig sortir indiferent, no!
      Una gran alegria, aquesta de formar part del Teaming!!!
      Gràcies per compartir-ho!!!

      ResponElimina
    2. Moltes gràcies per la informació i pels enllaços. Si suposa un gra de sorra per fer una societat menys competitiva i més humana, és moltíssim.

      ResponElimina
    3. Si voleu veure més fotografies i vídeos de l'acte entreu a http://www.facebook.com/moutepelsquiets

      ResponElimina
    4. Quima Albalate Gimenez27 de juny de 2011 a les 17:16

      Al Consorci Sanitari del Garraf també ho fem i fa molta gràcia veure que les causes que recolzem o hem recolzat són pràcticament les mateixes.
      Felicitats per la feina.

      ResponElimina