> Univers madur: Rentant la primavera amb sabó

10 de juny de 2011

Rentant la primavera amb sabó

Aquesta tarda, sense proposar-m'ho, he descobert que una amiga fa sabons que més que sabons semblen pastissos, postres i llaminadures vàries.  I és que això de les xarxes socials és el que té, que és un espieta total i t'acabes assabentant d'aniversaris, esdeveniments, secrets i vocacions amagades que potser no comentes en converses habituals.
Avui, però, no entraré a discutir sobre xarxes socials i intimitat, sinó que us deixaré una de les seves fotos de sabons (podeu trobar-ne més al seu bloc La bombolla de l'arc iris).


És una foto plena de llum i de color que m’ha fet pensar en la dolçor de la fruita, en l’alegria, en l’optimisme, en el renéixer i, de retruc, en la primavera. M’ha vingut al cap el vers I tot és Primavera del poema «Res no és mesquí» de Joan Salvat-Papasseit, que poso a continuació.
Deixeu-vos endur pel poema i, com no, per la interpretació que en fa Joan Manuel Serrat (infinitament tendre i íntim).

Res no és mesquí

Res no és mesquí,
ni cap hora és isarda,
ni és fosca la ventura de la nit.
I la rosada és clara
que el sol surt i s'ullprèn
i té delit del bany:
que s'emmiralla el llit de tota cosa feta.

Res no és mesquí,
i tot ric com el vi i la galta colrada.
I l'onada del mar sempre riu,
Primavera d'hivern - Primavera d'estiu.
I tot és Primavera:
i tota fulla, verda eternament.

Res no és mesquí,
perquè els dies no passen;
i no arriba la mort ni si l'heu demanada.
I si l'heu demanada us dissimula un clot

perquè per tornar a néixer necessiteu morir.
I no som mai un plor
sinó un somriure fi
que es dispersa com grills de taronja.

Res no és mesquí,
perquè la cançó canta en cada bri de cosa.
-Avui, demà i ahir
s'esfullarà una rosa:
i a la verge més jove li vindrà llet al pit.

Joan Salvat-Papasseit
El poema de la rosa als llavis (1923)

1 comentari :

  1. La primavera és un tornar a nàixer, i per tornar a nàixer cal morir com diu el poema de Salvat Papasseit, jo tinc el disc cantat per Serrat dels poemes del Papasseit i també el llibre i és un dels que més sensualitat i joia desprenen quan diu: i a la verge més jove li vindrà llet al pit. És una eclosió de joventut i d'alegria per la vida, com ara hauríem de tenir en podríem dir hivern de la Història, tot i que a algunes branques els està eixint fulles que hem d'aprofitar per a un nou renàixer, de fet sempre estem entre eixe morir i nàixer de nou.
    Vinga salutacions de Vicent, vaig a llegir el de ...quan llegir ens fa perdre l'escriure.

    ResponElimina