> Univers madur: El temps és finit, o quan el llegir ens fa perdre l'escriure

4 de juny de 2011

El temps és finit, o quan el llegir ens fa perdre l'escriure

Tinc un amic que es queixa que, en el sentit més literal de la frase, el llegir li fa perdre l’escriure.  En el meu cas, aquests darrers deu dies, no puc dir ni tan sols això perquè ni de llegir no n’he tingut temps, i molt menys d’escriure.  I tampoc vull dir amb això que hagi descuidat l'essencial per deixar-me dur per coses secundàries (que seria el sentit de la frase), sinó més aviat que el temps és finit i que per moltes coses que vulguem fer, el dia dura el que duren 24 hores.

Tampoc han estat uns dies especialment ocupats, més aviat han estat un seguit de circumstàncies una mica fora de l’habitual que trasbalsen el dia a dia i fa que tot sembli precipitat i poc controlat.

A la feina, tot són urgències, tot per ahir i tot per tirar-ho enrere l’endemà; a casa, embastant mini-obres, el Marc amb exàmens finals i un munt de treballs per lliurar, el Roger de TR i preparant concerts; presentació de llibre; sopars i dinars d'amics i família, i comprar regals per celebrar 8 aniversaris (sí, sí, vuit, que a casa quan ens hi posem no ho fem per poca cosa).
Contenta i satisfeta, això sí, però atrafegada, desbordada i un pèl cansada.  Necessito un cap de setmana per recuperar-me !!!!


Per posar-me al dia, dues mini-cròniques (molt minis) i una denúncia reiterada:

2 de juny:  Presentació de “Barcelona, t’estimo”
a la Biblioteca Francesc Boix del Poble Sec

Presentació a càrrec de l’Anna Maria Villalonga, classe magistral sobre Barcelona per part de la Glòria Calafell, i lectura d’un petit fragment del meu relat “Històries des del balcó” que passa al Poble Sec.
Amb la presència i el suport del director de la biblioteca, Juan Antonio Delgado.

Què us puc dir?  Com experiència, va estar bé.  Com difusió, suposo que no tant.  Poc èxit de convocatòria; gairebé tots família i amics que no van fallar i que van donar caliu a l’acte (gràcies a tots).
I és que és molt difícil difondre un acte -i ja no et dic un llibre- si no en fas molta publicitat.  També he de dir que després de la presentació m’he trobat amb força gent que m’ha preguntat on podia comprar el llibre.  A veure si ho podem concretar amb un parell de llibreries del barri i el boca-orella fa el que no vam aconseguir fer a la Biblioteca.

3 de juny:  Concert de “G’n’duls”
al centre cívic de les Cotxeres de Borrell



Música pròpia i d'altres grups catalans.  Molta il·lusió sobre l’escenari i una bona acollida entre el públic, companys i amics del grup que no es van voler perdre el seu primer concert.


Setmana 30 de maig a 5 de juny:  La violència de gènere es cobra quatre vides
  • Un matrimoni va ser trobat mort dimecres a la nit a Museros (València) i segons tots els indicis, el marit, de 79 anys, hauria matat amb una navalla a la seva dona, de 82, abans de suïcidar d'un tret al cap amb un vell revòlver. Si es confirma finalment que aquest crim és de gènere, s'elevarien a quatre les dones mortes des de començament de setmana.
  • Ahir es va trobar el cos amb signes de violència d'una dona desapareguda dilluns a la localitat de Fines (Almeria).  El seu exmarit està detingut des de dimarts.
  • Aquest mateix dia, a Móstoles (Madrid), un home va matar la seva exdona l'endemà que l'hagués denunciat.
  • Dimecres, a Valdecuna (Astúries), un altre home va matar la seva dona, que no havia presentat denúncia. 
Des de començament d'any, 28 dones han mort a mans de la seva parella o exparella.  Com trencar amb aquest horror ???
Foto: El rincón de Eloisa

La dona que entra en l'espiral de la violència de gènere, tant si al principi és violència psicològica, com econòmica o física, sempre està convençuda que aquesta situació canviarà.  A tot això cal afegir la por de la dona a la parella si posa la denúncia i, en moltes ocasions, la falta de mitjans per trencar aquestes cadenes, ja sigui pels fills o per altres raons.  Així doncs, la seva capacitat de reacció és ínfima.

Només se m'acut una via: l'educació.  Educar per respectar l'altre; educar per aprendre a enfrontar-se al món; educar per a formar-se; educar per a trobar feina; educar per a decidir per un mateix; educar perquè cap dona pensi que a ella no li passarà mai una cosa així; educar per saber que si et passa, no ho has de consentir.

1 comentari :

  1. De la violència de gènere per ser el tema més frapant dir-te que hi ha molt per fer i passa per moltes coses, educació, coacció, espiritualitat, comprensió d'un mateix, etc. I del com es pot perdre temps en lectures mentre deixem d'escriure et diria que jo vaig llegir molt fins als trenta-cinc o quaranta anys però ara sóc més de llegir xicotets articles a Internet i escriure, he vist el costat de l'escriptura una volta ja estic una miqueta assabentat del meu univers, jo sé que puc arribar a altres universos, si tinc un fill o si arribe a un càrrec de responsabilitat o coses semblants que hui no m'imagine, però el que tinc el tinc una miqueta controlat i ja et dic, l'escriure és una mica la eixida natural, no per exportar el meu pensament sinó per reafermar-lo.

    Una abraçada de Vicent.

    ResponElimina