> Univers madur: Una bugada, un camí, ... música

21 de maig de 2011

Una bugada, un camí, ... música


Aquest matí he estat en el Palau de la Música i, com sempre que hi vaig, m’he sentit aclaparada per la perfecta comunió d’arquitectura i escultura, per la seva bellesa i harmonia, per la lluminositat dels seus vitralls i els colors del seu trencadís, per la llum del Sol que es vessa per la gran lluerna mentre les muses acoten el cap sobre els seus instruments, còmplices de la màgia de la música.

Però avui aquest marc passava, gairebé, desapercebut.
El concert d’avui tenia un pes emocional afegit: era el concert de final de curs de l’Escola Coral de l’Orfeó Català, però no un final de curs qualsevol.  Aquest any és l’últim que en Roger –el meu fill petit– canta al Cor Infantil.  Si tot va bé, el proper any passarà al Cor Jove, però serà una altra etapa; una etapa en la que retrobarà amics i companys d’anys passats però que l’allunyarà temporalment dels amics actuals; una etapa en la que haurà d’assumir nous reptes; una etapa per estrenar.  Hi ha qui diu que a cada bugada perdem un llençol; jo prefereixo pensar que un canvi d’etapa és sempre un nou camí per descobrir.

Per casualitats de la vida, en el concert d’avui el Cor de Petits ha interpretat «La comèdia del Gall» i, inevitablement, he recordat en Roger fent de Guillot el seu primer any a l’Escola Coral.  I, de retruc, se m’ha fet evident el pas del temps.

Però per molt que passi el temps i per molt que ho hauria de tenir assumit, sempre em sorprèn el lligam afectiu entre Roger i els seus companys.  Els amics i amigues del Cor són especials, suposo que és un tema d’afinitat, d’interessos comuns, de sensibilitat.  Només puc explicar-ho citant el que manifestaven alguns cantaires de l’Escola Coral en un article publicat a la «Revista Musical Catalana»  (extret del programa d’avui):
«El cor no és només el lloc on puc cantar, és on tinc els meus amics i la gent que estimo i això és gràcies a la música»
Per això, i malgrat el risc que el meu fill no m’ho perdoni, aquesta entrada va dedicada al Roger i als seus amics i amigues de l’Escola Coral.  Als que van compartir cursos passats amb ell i que potser retrobarà l’any vinent; als que han compartit aquest curs amb ell i que no ho faran el proper; i especialment –molt especialment– als que, com ell, acaben aquest curs la seva etapa al Cor Infantil.
  

NO PERDEU MAI LA MÚSICA!

1 comentari :

  1. M'ha encantat, es nota que es un fill, aquest post està editat amb aquesta tendresa que només té una mare.
    Me n'alegro pel teu fill, i espero que "no perdi mai la música" i el que això comporta per a ell.

    ResponElimina