> Univers madur: De les llums a l'horror, amb la brúixola trencada

19 de maig de 2011

De les llums a l'horror, amb la brúixola trencada


Avui llegia sobre la Il·lustració, el fenomen ideolò­gic i social, d'abast revolucionari, que caracteritzà el segle XVIII o Segle de les Llums per tres raons, enteses com a mitjans per conduir els éssers humans cap a la felicitat: la confiança plena en el poder clarificador de la raó, el desenvolupament de la ciència i la idea de progrés.  Durant aquell segle, la formació dels estats nacionals i moderns va donar lloc a una reflexió sobre la llibertat i el poder (problemes dels drets i de la submissió necessària, els límits del dret públic i el privat, la divisió de poders), que també va demanar tolerància; van aparèixer les nocions contemporànies de “ciutadà”, “nació”, “pacte social”, “voluntat general”, “drets del ciutadà”,... (fins i tot la paraula "optimisme" començà a utilitzar-se aleshores); i els principis del liberalisme anaren estretament lligats amb els principis de la democràcia, entesa com a igualtat entre els ciutadans i el dret a la sobirania popular.

Amb aquestes premisses, semblava possible confiar en el progrés continu dels éssers humans i en la realització de societats cada cop més justes, societats en les que tot allò irracional s'allunyi de la vida de les persones i qualsevulla forma de superstició i d'arbitrarietat del passat sigui abandonada.  Però malauradament la història ho demostra–, no ha estat així i avui ens trobem una societat insatisfeta i descontenta.

Comentant sobre política i ètica m'ha arribat aquesta frase:
"No reconec cap llei moral en la políticaLa política és un joc en el que tot tipus de truc és admissible, i en el qual les regles són constantment canviades pels jugadors al seu gust."
M'he quedat bocabadada per la barbaritat que implica i perquè sembla reflectir la postura d'alguns polítics (vull pensar que no tots) respecte de la política; fins i tot, per un moment, he pensat: quin polític ha estat capaç de reconèixer el que està passant?, la manca d'ètica que sembla inevitablement lligada a la política, el menyspreu per les regles del joc, la manipulació en benefici propi.
Després l'ànima m'ha caigut als peus en veure qui l'havia dit.  La frase està extreta d'un treball de Hermann Raushning titulat The Voice of Destruction (cap. XIX) que recull les converses que l'autor va mantenir amb Hitler durant l'últim any abans de la seva presa de poder i els dos primers anys (1933 i 1934) del règim nacionalsocialista.

En el mateix treball s'hi recull una altra frase, potser més actual per allò d'evadir responsabilitats, respecte de la decepció dels nacionalistes alemanys, que havien esperat altres coses d'ell:
"No és la meva culpa si aquests homes em van prendre per un enze i després es troben que són ells els que han estat enganyats."
No tinc paraules.
No per la baixesa moral de qui va pronunciar les frases en el seu dia, que també, sinó per la vigència que hores d'ara encara tenen.
No, senyors, no!
La política no pot estar deslligada de l'ètica.  Si es deslliga perd completament la brúixola, la seva finalitat i la seva raó de ser.



1 comentari :

  1. La sensació que tinc jo (i és pessimista, ho sé, i em sap greu) és que contínuament, al llarg de la història de la humanitat, ensopeguem una i altra vegada amb la mateixa pedra, i que tot segueix igual en el seu fons amb lleugers canvis en la forma. Ja ho deia Tomasi di Lampedusa a Il Gatopardo: que tot ha de canviar perquè tot segueixi igual.

    Crec que el mínim que podríem fer seria treure'ns l'adjectiu quan parlem de nosaltres com d'animals intel·ligents...

    A reveure!

    ResponElimina