> Univers madur: Jo reivindico. Tu reivindiques. Qui reivindica, què?

1 de maig de 2011

Jo reivindico. Tu reivindiques. Qui reivindica, què?

Llegeixo al 3cat24.cat sobre les manifestacions del Primer de Maig que aquest any, sota el lema: "Sí a l'ocupació, no a les retallades", amb prop de cinc milions d'aturats i l'anunci de retallades en sectors públics clau, semblava que havien de ser especialment participatives, mobilitzadores, reivindicatives.  Llegeixo també que a Barcelona han assistit prop de 40.000 persones, mentre que a Girona, Tarragona i Lleida no han tingut tant de seguiment (en conjunt, unes 1.600 persones).  Davant d’aquestes xifres, no és d’estranyar que a Lleida els sindicats fins i tot es preguntessin "on són els aturats?".
 
Inicialment, el Primer de Maig fou instituït pel moviment obrer com una jornada de lluita del proletariat internacional en la darrera sessió del Congrés Internacional Socialista, celebrat a París el juliol de 1889 i tenia per finalitat la reivindicació immediata dels tres vuits (vuit hores de treball, vuit d'educació i vuit de descans) però tenint com a horitzó la transformació de la societat capitalista en socialista. Actualment és considerat, en la gran majoria dels països democràtics, el Dia Internacional dels Treballadors, però la institucionalització d'aquesta diada ha desvirtuat el seu sentit originari, i ha transformat una jornada de lluita reivindicativa del proletariat en una festa del treball.  (enciclopèdia.cat)

És cert que l'estat del benestar que veníem gaudint des de feia temps, ha convertit el Dia Internacional dels Treballadors en un dia festiu més, un descans extra quan s'escau en feiner, un cap de setmana llarg si cau en divendres o dilluns; les manifestacions reivindicatives han passat a ser cosa de quatre matats nostàlgics que encara creuen en la lluita obrera.  No és menys cert, però, que aquest any amb tanta crisi, atur i retallades, semblava una ocasió perfecta per recuperar l'esperit de lluita.

No sóc ningú per jutjar l'assistència o no a les manifestacions (jo mateixa no hi he anat), però si que voldria deixar anotats alguns dubtes que se'm plantegen arran d'aquesta pobra participació:
  • ens hem aburgesat massa com per sortir al carrer a reclamar un futur laboral que no passi per la pèrdua de drets aconseguits amb molt d'esforç al llarg dels anys?
  • és possible que amb 5 milions d'aturats, no haguem sortit ja al carrer? que no hagi hagut una revolta? o són les dades oficials d'aturats molt més negatives del que és la situació real? estan aturats tots els aturats?
  • serà que estem farts els treballadors de polítics (en partit polític o en sindicat) i de les seves polítiques que no ajuden a millorar la nostra situació però que sí protegeixen bancs, caixes i altres culpables de la crisi? 
No tinc respostes.
Només un desassossec dins que em diu que alguna cosa ha de canviar, que alguna cosa, no sé quina, hem de fer.



Cap comentari :

Publica un comentari a l'entrada