> Univers madur: Confuses reflexions al voltant d'una urna buida (II)

18 de maig de 2011

Confuses reflexions al voltant d'una urna buida (II)


Continuo rumiant, cada cop més confosa, cada cop més confusa.

Seguint el fil d’ahir, suposo que tinc un problema de desencant, de decepció.  Segurament és cert que la democràcia és «el menys dolent dels sistemes» però hores d’ara, aquí, és un sistema força podrit.  M’agradaria pensar que hi ha una alternativa, però no la trobo i tinc clar que amb el descontent i la queixa no n’hi ha prou.

Aquest pensament em condueix irremeiablement a les manifestacions i les acampades per la DEMOCRÀCIA REAL.
Una part de mi està amb ells: ja n’hi ha prou.  Estic farta de reformes antisocials; de l'atur; de que els bancs que han provocat la crisi rebin ajudes, mentre que els ciutadans del carrer rebem retallades; i vull –com ells– exigir un canvi de rumb.  M’agrada pensar que som capaços –com a societat– de coordinar una acció global sense interessos partidistes, però en el fons recelo de la independència política d’aquestes manifestacions.  Veig exposat el meu descontent i la meva queixa, però no hi trobo tampoc que se’n faci una proposta alternativa i viable.
Hi ha un punt d’aquest moviment que em preocupa especialment: la consigna NO ELS VOTIS.  És cert: el nostre vot no pot ser un xec en blanc perquè un partit es despreocupi durant quatre anys de la voluntat popular. És cert: la presa de decisions polítiques a la mida de la voluntat de grups de pressió financers o mediàtics és el símptoma que alguna cosa va molt malament en la nostra democràcia.  És cert: sense el nostre vot no són res.  Però ens ha costat molt de temps i d’esforç poder votar i no hi penso renunciar a aquest dret .  No fotem!!!!  VOTEM-LOS.  Votem-los i fem que compleixin les seves promeses.  Votem-los i que tinguin present en tot moment que ells estan al nostre servei i no a l'inrevés.

Per cert, jo sempre havia pensat que l’important era votar, ni que fos en blanc, per demostrar que volíem decidir.  Entenia que votar en blanc era una mena de queixa, com dir: No m’agrada cap opció però no hi renuncio a poder decidir quina m’agrada.  Avui m’ha arribat un vídeo sobre el paper que juga el vot en blanc; el poso aquí.



I jo, de moment, em sembla que continuaré rumiant, intentant decidir quina és la millor opció o quina és la menys dolenta.

 

Cap comentari :

Publica un comentari a l'entrada