> Univers madur: Confuses reflexions al voltant d'una urna buida (I)

17 de maig de 2011

Confuses reflexions al voltant d'una urna buida (I)

Queden pocs dies per anar a votar i em passa una mica com a la Mafalda: encara estic rumiant que fer.  O potser no, que ja sé que acabaré fent, però una part de mi s'hi resisteix, dubta, i "ando con una cara, pobre!" com la del papà de la Libertad.


Sobre la campanya electoral ....

Una part de mi està avorrida de la campanya electoral, i això que he de reconèixer que l'he seguida poc.  Des de fa temps els polítics s'han instal·lat en una campanya perpètua que comença al dia següent de guanyar o perdre les eleccions i que té com a única finalitat la persecució implacable ("acoso y derribo" que es diria) dels oponents.  A més d'avorrit, he de dir que va en contra de l'article 51 de la llei orgànica del règim electoral vigent que diu que «1. La campanya electoral comença el dia trenta-vuitè posterior a la convocatòria.» i «2. Dura quinze dies.», és a dir que o bé les eleccions van ser fa molt i molt de temps i no ens hem adonat que ja no som al maig de 2011, o bé els partits no compleixen la llei electoral -cosa especialment greu si pensem que els polítics són els que ens representen i que per tant haurien de ser els primers de complir i fer complir les lleis-.

Hi ha un altre factor afegit per aquest avorriment: d'una banda la poca informació que, sobre el programa polític que defensen cadascun dels partits, aconsegueixo dels discursos en campanya i de la propaganda electoral i, d'altra, l'exhaustiva llista que n'obtinc d'allò que la resta de partits han fet malament o han deixat de fer.  Si més no, cansós.  M'agradaria pensar que sóc capaç de valorar per mi mateixa les propostes que en fa cada partit i les actuacions, mancances i despropòsits de tots ells; i, perquè no?, també m'agradaria descobrir que els partits valoren prou la meva capacitat de decidir sense necessitat de amaçar-me constantment amb judicis partidistes.

No és d'estranyar, doncs, que a hores d'ara hagi perdut l'interès pel que diuen.  Sovint tinc ganes de dir (i fer): votaré el partit que -independentment del seu color- només s'hagi dedicat a explicar el seu programa i no hagi entrat en descrèdits als oponents; però clar, ho tindria molt cru per poder votar.

No feu gaire cas.  Ja he dit que eren reflexions confuses.
Tot i que no m'ha convençut, m'ha agradat llegir la defensa aferrissada -gairebé lloança- de les campanyes electorals que el bloc De bat a bat fa en la seva entrada I love Campanyes electorals.


1 comentari :

  1. Més que reflexions confuses, jo diria que són generalitzades. Si algun candidat aconseguís engrescar els decebuts, de ben segur que escombraria.

    Au, vagi bé!

    ResponElimina