> Univers madur: Castells en l'aire

4 de maig de 2011

Castells en l'aire


Si has construït un castell en l'aire, no has perdut el temps, és allà on hauria d'estar.
Ara has de construir els fonaments sota d'ell.
George Bernard Shaw (1856-1950)

En Jesús M. Tibau, al seu bloc tens un racó dalt del món parlava l'altra dia sobre el llibre Kafka i la nina que se'n va anar de viatge, de Jordi Sierra.
No l'he llegit, però me l'apunto com pendent perquè he trobat una frase que m'ha semblat molt tendra i alhora cínicament realista: 
“Els poetes aixequen castells en l’aire, els bojos els habiten i algú, a la vida real, cobra el lloguer.”

Aquesta frase m'ha fet recordar una cançó que cantava l'Alberto Cortez i que deia:

Y construyó, castillos en el aire
a pleno sol, con nubes de algodón,
en un lugar, adonde nunca nadie
pudo llegar usando la razón.

La cançó és una mica trista perquè finalment el somiador és obligat a vestir-se de cordura, però fer castells en l'aire ja ho té això, que és l'equivalent a no tocar de peus a terra i que sovint implica tractar de boig a aquell que els construeix.  I és que, a vegades, el propi poeta sembla que es penedeix d'haver-los fet o, si més no, sap que aquells castells se'ls emportarà el vent i a ell li quedarà el desencís.

Quan jo era xic, feia castells en l’aire,
castells de fades que s’emporta el vent,
amb torres i jardins i flors i flaire,
com los que fa i desfà l’encantament.
 

[…]

Palaus fa encara avui ma fantasia,
mes en la terra ja no em fan feliç;
tots los palaus dels homes donaria
per un niu d’oreneta al paradís.

fragment del poema «En Comillas» d'en Verdaguer
inclós a la segona edició de Caritat, l’any 1885

 Però, què voleu? a vegades penso que només ens queda somiar.

Així que tot i saber que el vent s'endurà els castells i malgrat el possible decensís, posaré la cançó i em deixaré encomanar de la seva bogeria, i creuré que -com deia el poeta- «tot està per fer i tot és possible».

M'acompanyeu?




1 comentari :

  1. reincideixo en la recomanació del llibre. És preciós i cada copq ue recordo la frase final se'm posa la pell de gallina. Però caiguis en la temptació de llegir-la abans d'hora. Sempre recordaré el moment en què la vaig llegir per primer cop.

    ResponElimina