> Univers madur: "C" de cansament i de covardia

29 de maig de 2011

"C" de cansament i de covardia

 

Potser els darrers esdeveniments futbolístics m'haurien d'haver decantat per la C de campions o de conquesta, però la veritat és que ja fa temps que quan miro el diari m'envaeix més aviat un sentiment de cansament infinit, que m'ha fet recordar aquest poema:


Assaig de càntic en el temple

Oh, que cansat estic de la meva
covarda, vella, tan salvatge terra,
i com m’agradaria allunyar-me’n,
nord enllà,
on diuen que la gent és neta
i noble, culta, rica, lliure,
desvetllada i feliç!
Aleshores, a la congregació, els germans dirien
desaprovant: “Com l’ocell que deixa el niu,
així l’home que se’n va del seu indret”,
mentre jo, ja ben lluny, em riuria
de la llei i de l’antiga saviesa
d’aquest meu àrid poble.
Però no he de seguir mai el meu somni
I em quedaré aquí fins a la mort.

Car sóc també molt covard i salvatge
i estimo a més amb un
desesperat dolor
aquesta meva pobra, bruta, trista, dissortada pàtria.


La podeu sentir aquí, cantada per l'Ovidi Montllor.


2 comentaris :

  1. No, Ninona, el nord ja és nostre: tenim nord i guia, i el sud és sol, felicitat i somriures.
    i la poesia ha de fer germinar les paraules de la nova revolta.
    Ah, i cal que alguns ocells abandonin el niu perquè els boscos puguin ser la lar d'un poble, lloc d'acollida per a tots els pobles.

    ResponElimina
  2. Com m'agrada trobar tant d'entusiasme. És com una píndola contra el cansament.

    ResponElimina