> Univers madur: Oferiu flors als enamorats que s'equivocaren

25 d’abril de 2011

Oferiu flors als enamorats que s'equivocaren

Avui llegeixo al diari que la matinada de diumenge els mossos van detenir un home per la implicació en la mort de la seva parella.
Un nou cas de violència de gènere i ja en són 21 aquest any.  Vull dir que en són 21 assassinats perquè abans d'arribar a aquest punt, han passat dies, mesos i anys de maltractaments físics i psicològics que no han computat enlloc.



(dades de la Secretaria d'Estat d'Igualtat a 13 d'abril de 2011)
Les Nacions Unides entenen per violència de gènere aquells actes vers les dones i nenes que "puguin tenir com a resultat un dany o sofriment físic, sexual o psicològic per a la dona, així com les amenaces d'aquests actes, la coacció o la privació arbitrària de la llibertat, tant si es produeixen a la vida pública com a la privada".   Tanmateix distingeixen violència de gènere i violència domèstica  per matissos de sexe i afectivitat, i defineixen com violència domèstica qualsevol acte d'agressió que té com a resultat danys o patiments físics, sexuals o psicològics, incloent-hi les amenaces d'aquests actes, la coacció o la privació arbitrària de la llibertat, tant en la vida pública com en la privada, i quan aquests actes són realitzats per membres de la família o persona de relació d'afectivitat anàloga.

Violència de gènere, violència domèstica, violència masclista, tant és com li vulguem dir, tot és violència.  Una violència que sovint es dóna dins de la llar i que queda silenciada en la seva privacitat.  Una violència que no obeeix cap patró: és present en tots els països, en totes les cultures, en tots els nivells socials i s'ha donat durant totes les èpoques històriques.  Una violència que té el seu origen en un sistema de relacions de gènere que manté la preeminència dels homes sobre les dones.  Una violència de la que tots som en part responsables -per obra o per omissió- i en l'eradicació de la qual és necessari que ens impliquem totalment.

No es tracta de cridar més, ni de posar la dona per sobre de l'home, ni de fer pagar injustícies socials històriques.  No es tracta que l'home renti els plats o faci la compra o vagi a les reunions de l'escola.
Es tracta que com a dones (i homes) sapiguem que no som inferiors ni superiors, que no necessitem el seu paternalisme ni el seu permís, que no estem obligades a dir sí quan volem dir no, que no ens hem de sentir agraïdes de que ens estimin perquè ens ho mereixem tant com ells es mereixen el nostre amor.
Es tracta que com a mares (i pares) sapiguem inculcar en els nostres fills i filles el concepte d'igualtat: si se saben iguals no cauran en l'acceptació del domini, ni en la temptació d'exercir-lo sobre l'altre.
Es tracta que com a persones i com a societat no justifiquem postures injustificables, no minimitzem la importància de certes actituds, no fem ulls clucs davant d'alguns gestos incòmodes, sinó que actuem plenament conscients que tots som una mica el model de la societat que volem ser.


Avui, manipulant el títol de la novel·la d'Oriol Pi de Cabanyes, en record de tantes víctimes conegudes i anònimes, com un missatge d'esperança per totes les que s'han equivocat i no saben com sortir-se'n, us demano que oferiu flors als enamorats que s'equivocaren.

 

1 comentari :

  1. és esgarrifós el que pot fer un home sobre una dona. Primer maltracta psicològic i darrerament ja venen les agressions físiques. D'aquí la dona sinfravalora i és molt complicat sortir d'aquest forat negra; s'ha de tenir un entorn positiu, apollar-te amb els amics i família. és importantissim.

    Passa't per el meu blog, aquest tracta sobre testimonis de la vida real que han patit maltractes. Donu una visió d'opitimisme vers la fosco del moment. Són experiències per aprendre i que no sorgeixi un altre cop.

    Bon dia

    ResponElimina