> Univers madur: La màgia dels números rodons

1 d’abril de 2011

La màgia dels números rodons


Fa tot just un mes vaig escriure el meu primer post «La primera vegada» en aquest bloc i en ell acabava dient que escriure un bloc ara no era una decisió qualsevol, sinó una una declaració d'intencions.

Bé, ja fa un mes!  Val a dir que en faig una valoració personal molt positiva: ha estat intens però molt satisfactori; hi ha tants temes que voldria comentar, llibres, relats i poemes per penjar, que em costa decidir que posar.  Però bé, he començat el camí i de mica en mica l'haurem (espero que amb la vostra companyia) d'anar dibuixant, fent i desfent.  M'agraden els comentaris, saber que pensa l'altra gent; així que ja sabeu, deixeu la vostra opinió.

Per postres, quan he entrat a actualitzar el bloc, he vist que ja havia tingut 1000 visites. 
1000 !!!
quants zeros!
quin número més rodó!
I (gairebé em fa vergonya dir-ho) he caigut de ple en la màgia dels números rodons.  Aquesta atracció inexplicable que, a l'hora de celebrar fites, sentim pels números acabats en zero o en cinc, pels múltiples de 25 o de 100, pels mesos, pels anys, pels segles.  Ni un de més ni un de menys: no 29 dies (bé, si fos febrer, potser sí), sinó un mes; no 999 visites, ni tampoc 1001, sinó 1000.  Una xifra rodona, perfecta.

Diu Enrique Vila-Matas, al seu llibre "Para acabar con los números redondos" que se sent molest per l'injustificat i absurd prestigi del números rodons i que no entén perquè el número 100, per exemple, és més representatiu que el 101.
I possiblement té raó.  I fredament penso el mateix.  Però a la pràctica...
Quina il·lu!     1 mes!     1000 visites!

També hem de dir que el nostre entorn, la societat, la premsa, les  organitzacions, no ajuda gaire a que no sigui així.  Igual que passa amb els "dies de", utilitzem els números rodons per recordar selectivament alguns fets, fins i tot els que no hauríem d'oblidar mai.  I així, les catàstrofes, les injustícies, les guerres, les oblidem un cop deixen d'estar de rabiosa actualitat per tornar-les a recordar als 10 anys, als 25, o al resum del segle.  També ho fem amb els artistes, els científics, els polítics i tot tipus de personatges que recuperen l'anonimat fins que el centenari del seu naixement o de la seva mort els fa protagonistes d'un munt d'actes i homenatges.
Clar que, què faríem sinó?  Potser la memòria no ens donaria per tot.

Personalment jo tinc la propera setmana un dinar de 80è aniversari, al maig un de 75 i una festa de 50 anys; aquest any fa 25 que em vaig casar i, tot i que és el mateix que fer 24 -tret que és un de més-, els números rodons tenen la seva màgia i conviden a fer balanç, a celebrar-los diferents, a ser marcadors de fites que volem assolir o que ja hem aconseguit.

I aquest bloc, que avui està de celebració -per allò dels números rodons- pretén continuar obert molts més dies, mesos, anys i tenir un munt de visites i comentaris.

Com diu la cançó dels Esquirols, cada dia és un nou pas.




Cap comentari :

Publica un comentari a l'entrada