> Univers madur: Amb ulls de drac

20 d’abril de 2011

Amb ulls de drac

Amb la proximitat de Sant Jordi, és inevitable rememorar la seva llegenda i crear noves versions. 
Aprofitant l'avinentesa, en Jesús M. Tibau, des del seu bloc Tens un racó dalt del món, proposa en el seu 202è joc literari la creació d'un text relacionat amb la llegenda o amb la diada de Sant Jordi.
De moment el meu relat encara està per començar, però he pensat desenterrar alguns que ja havia escrit sobre aquest tema.  Avui us poso un relat de 2007 participant en el repte 231 del fòrum de Relats en català, amb el tema: Sant Jordi vist pel Drac i que havia de contenir les paraules: llança, rosa, damisel·la i llibre.



En Draco se la mirava des del cau fosc i pudent on treballava.  La mirava amb adoració i, tot i la distància que els separava, la sentia seva, només seva.  Estava segur que ningú no l'estimava com ell; vivia per ella i patia de manera insuportable quan passava un dia sense veure-la.  Era tan dona!!!  Les cames llargues i esveltes, els malucs que fimbraven rítmicament quan caminava, la cintura estreta que destacava encara més els pits voluptuosos, la cara de princesa sortida d'un llibre de contes, amb uns ulls que amagaven secrets i prometien misteris, i una cabellera arrissada que ell despentinava en les aventures salvatges que imaginava.  Que bonica devia estar tota nua sobre un llit de pètals de rosa !!!
Una tarda va reunir prou valor per acostar-se-li, però l'expressió d'ella ho va dir tot.  Una barreja de por i fàstic li va creuar la cara abans de poder-la dissimular amb les seves maneres de damisel·la cortesa.   En Draco va ser conscient com mai de la seva figura voluminosa, el seu cap calb, la seva pell aspra, el seu alè fètid de sofre.  Quin mal li va fer!  Quina ràbia!
En canvi la cara d'ella s'il·luminava quan mirava l'imbècil d'en Jordi.  Un merdós llepafils sempre tan elegant i tan cavallerós.  Com si no estigués a l'aguait amb la llança preparada.

1 comentari :