> Univers madur: Xina queda molt lluny

24 de març de 2011

Xina queda molt lluny


Ahir, enmig de l'allau de jocs, activitats, esdeveniments, comentaris, descobertes personals i canvis de fotos i estats que pots trobar-te en obrir el Facebook, vaig topar amb una frase que em va agradar força (gràcies Eulàlia):
Primero vinieron a buscar a los comunistas, y yo no hablé porque no era comunista. Después vinieron por los socialistas y los sindicalistas, y yo no hablé porque no era lo uno ni lo otro. Después vinieron por los judíos, y yo no hablé porque no era judío. Después vinieron por mí, y para ese momento ya no quedaba nadie que pudiera hablar por mí.
Deixant de banda que em vaig transportar als meus anys d'adolescència més militant i em va fer pensar en la frase del títol "Xina queda molt lluny" (amb el corresponent somriure nostàlgic-condescendent), la frase ben val una reflexió:
Què serà de nosaltres si només ens movem per allò que ens afecta directament?
Qui vindrà a fer-nos costat?
Una societat que vol avançar només ho pot fer si és plenament social i tots ens impliquem en els seus afers.  Xina queda molt lluny, Líbia queda molt lluny, Japó queda molt lluny, i queden lluny la pobresa, la marginalitat i fins i tot els veïns.  O potser no.  Potser tots som una mica xinesos, libis, japonesos, pobres, marginals, veïns.

De nosaltres depèn.


1 comentari :

  1. A vegades, fins i tot sembla que el veí del replà també quedi lluny...

    Per cert, la frase és boníssima.

    A reveure,

    Maurici

    ResponElimina