> Univers madur: Una nit de lluna plena ...

18 de març de 2011

Una nit de lluna plena ...



Una nit de lluna plena
tramuntàrem la carena,
lentament, sense dir res...

Corrandes d'exili
Joan Oliver (Pere Quart)





He sentit per la ràdio que aquesta nit farà lluna plena.

Mmmmmm ....
La lluna plena ha inspirat un munt de relats i poemes.

La seva imatge és senyora, blanca, plena i rodona.  La seva llum -lletosa- matisa de blanc i grisos la foscor de la nit.  El seu influx desferma la imaginació i transforma éssers innocents en criatures fantàstiques: apareixen els vampirs, els homes llop, les sirenes i les bruixes.  El seu embruix asserena la relació més tèrbola, acotxa els plaers dels amants i agombola tendrament les relacions que comencen.

En el cas del poema de Joan Oliver (Pere Quart), la lluna plena n'és testimoni d'un exili forçat, i la seva presència endolceix el dolor de l'adéu.

És un poema preciós que podeu llegir i sentir recitat en aquest vídeo



i cantades per Lluís Llach en aquest altre



Però si no l'heu sentida mai, us recomano la versió de Sílvia Pérez Cruz.  A mi m'agrada moltíssim.




Cap comentari :

Publica un comentari a l'entrada