> Univers madur: Tristor, o no tan tristes reflexions sobre la tristesa

28 de març de 2011

Tristor, o no tan tristes reflexions sobre la tristesa

Si ara escrius, a recer
de tanta melangia,
et perdràs pels camins
d'una tristor benigna,
la veu se't tornarà
poruga i malaltissa
i a cada mot creuràs
que perds un tros de vida.
 ...
 
Fragment del poema Ben poca cosa tens



Fa pocs dies va tenir lloc l'equinocci de la primavera i, com cada cop que el Sol creua l'equador celeste, hem entrat en una època propensa a la tristor i a la melangia.  Però la tristesa no és només una «malaltia» estacional.

Hi ha èpoques, dies, instants que -no saps ben bé perquè- t'envaeix una tristor absoluta que no obeeix racionalment a res però que no te'n pots treure de sobre.

És un sentiment de pèrdua incòmode perquè no hi ha paraules per expressar el que has perdut; perquè sovint no n'ets conscient de què és allò que et falta; perquè segurament aquest sentiment no ha estat una resposta immediata a un fet puntual sinó que s'ha anat fent lloc dins nostre sense que fóssim conscients i en algun moment -ara- ha aflorat.

A vegades la tristor és el resultat d'una ràbia sorda que vols contenir perquè no té cap sentit, ni cap sortida, ni cap solució.  Perquè -com diu la cançó de Serrat- "nunca es triste la verdad, lo que no tiene es remedio".

La tristesa, però, té una part dolça: la buidor, l'anorreament, l'encefalograma pla que et provoca i que no et demana res, no reclama la teva resposta, no t'exigeix tirar endavant i et permet deixar-te confortar per aquesta mateixa pena.

El perill, però, és acostumar-t'hi i acomodar-te de manera permanent.  És per això que cal deslliurar-se d'aquesta dolça buidor i buscar -ben amunt- les estrelles.

Si plores perquè no has vist el Sol, les llàgrimes no et deixaran veure les estrelles

Rabindranath Tagore (Calcuta, Índia, 1861 - 1941), escriptor, poeta, compositor i filòsof indi, premi Nobel de Literatura el 1913.

Cap comentari :

Publica un comentari a l'entrada