> Univers madur: L'únic pecat real

25 de març de 2011

L'únic pecat real


Jesús M. Tibau, des del seu bloc Tens un racó dalt del món, proposa en el seu 197è joc literari la creació d'un relat sobre el bookcrossing (altrament dit passallibres). 
Al mateix temps, des del Fòrum de Relats en Català, el SenyorTu ha proposat el Repte clàssic CDLVIII que gira entorn al compromís.
M'ha semblat interessant intentar fer un relat que conjugués ambdues propostes.  Aquí teniu el resultat.

Quan vaig agafar el compromís, gairebé no ho vaig pensar. Era una idea divertida i jo tenia tota una habitació plena de llibres que em feien més nosa que servei i que podia alliberar sense problemes; és més, segur que a casa estarien d’allò més contents que desembarassés una mica d’espai.
A mi, en realitat, m’era ben igual; només volia impressionar aquella jove bellesa que em mirava embadalida i m’explicava amb entusiasme les bondats del bookcrossing. El preu de la conquesta: escollir un llibre especial (buf!, me l'hauria de mirar per poder-lo triar) i alliberar-lo en un parc amb una nota que expliqués perquè era l'escollit.
Ja fa temps però, que per un malentès absurd he perdut el contacte amb aquella jove entusiasta a la que mai vaig aconseguir ensarronar del tot.
Anava a dir que d’ella només m’havia quedat el costum d’alliberar un llibre , cada dijous, en un parc diferent de Barcelona, però no és així. M’ha quedat molt més. M'ha quedat el plaer d'aquestes estones al parc, el gaudi d'aquests moments de no fer res mentre espero que algú reculli el llibre que he alliberat, l'anticipació quan veig que algú s'acosta i intento esbrinar si se’l quedarà.
Avui, mentre espero assegut en un banc del parc, tinc temps d’assaborir la quietud dels jardins i el silenci d'aquest matí gris, humit i fred, i em venen al cap els versos de Martí i Pol: "L'hivern és el silenci, és el poble en silenci, és el silenci de les cases,...".  L'ambient convida al recolliment i malgrat la humitat que m'abraça i se m'arrapa com una amant gelosa, m'envaeix una serenor plàcida i sóc plenament conscient que l’únic pecat real seria renunciar a aquestes sensacions.



2 comentaris :

  1. moltes gràcies per la teva participació. A veure si s'anim amés gent, el termini a caba el 5 d'abril

    ResponElimina
  2. REPTE CLÀSSIC CDLVIII: comentaris i veredicte, aquí

    ResponElimina