> Univers madur: Líbia, una decisió difícil

21 de març de 2011

Líbia, una decisió difícil


Les coses no són mai blanques o negres, però normalment som capaços de posar-li el to de gris que els hi escau.  Sempre hi ha algun argument, algun sentiment o potser un impuls que et decanta cap a una o altra postura.

Però en el cas de Líbia, què voleu que us digui?  Difícil.

Gaddafi és un dictador i, davant la massacre d'un dictador contra el seu poble, ens hem de mobilitzar.  Si no ho fem, estarem recolzant la postura de molts altres dictadors que violen sistemàticament els drets humans i utilitzen la violència contra els ciutadans que gosen reclamar llibertats o unes condicions de vida mínimament dignes.

Però això no és nou.  Potser ara, contagiats per altres revoltes amb èxit als països veïns, una part important de la població s'ha mobilitzat i ha fet visible el problema, però el règim ja era dictatorial sense necessitat de la revolta i Gaddafi havia estat considerat un terrorista internacional durant molt de temps, fins que altres interessos van recomanar fer la vista grossa.

Així doncs, em pregunto què ha canviat?  Què justifica ara una intervenció internacional i no ho feia abans?  No ho sé.  Potser només és que la comunitat internacional –és a dir la UE i EEUU– és lenta de reaccions, o potser és que tot canvia i el que era permissible abans ja no ho és ara.  Si és així, benvinguda sigui la intervenció.

Però, i si darrera d’aquesta intervenció no hi ha realment una voluntat de democratitzar la societat? I si no és més que un intent de controlar la regió, d’emmotllar Líbia a la nostra imatge, de substituir un líder incòmode per un altre?  Fa por això de l’intervencionisme; té un cert regust a colonialisme, a imperialisme, a imposició.  Encara tinc molt presents els crits de NO A LA GUERRA, tan alts i tan clars en el cas d’Iraq.

Avui dia estem saturats d’informació, alguna contrastada i molta difosa lliurement (afortunadament), i això fa més difícil prendre partit: de la mateixa manera que ens inunden les notícies i els crits a favor de la revolta, hi ha moltes fonts que asseguren que una bona part de la població dóna suport a Gaddafi.  Quina és la informació bona? Quina la manipulada?  I si ho són totes dues, o no ho és cap?

Toni Cruanyes explicava a TV3, i també en l’article Gaddafi i nosaltres (Avui, 19 març 2011, p.27), perquè el cas no era el mateix que el d’Iraq i perquè moralment i estratègicament no hi ha altra sortida que la intervenció.

Potser sí.


1 comentari :

  1. La veritat és que jo opino que el que fan amb nosaltres (la "gent normal"), és fer-nos creure'ns importants i intentar fer-nos pensar que volen fer el bé per sobre dels interessos de cadascú, pero cada persona té la seva opinió. Avui escoltava a un company que afirmava segur que a ell les dictadures no li semblaven malament sempre que el dictador no atentés contra la majoria de la població.

    ResponElimina