> Univers madur: La ciutat sense temps

14 de març de 2011

La ciutat sense temps


ISBN: 978-84-664-0813-4
Text de la contraportada
La Marta Vives, jove ajudant d'un advocat, treballa en l'aclariment de la misteriosa mort d'un prohom de l'alta societat barcelonina actual. Durant la investigació, la Marta no sols haurà de trampejar les obscures forces relacionades amb aquesta defunció, sinó que també es veurà implicada en la pugna que la seva família ha mantingut al llarg dels segles amb una altra antiga estirp de la ciutat, els Masdéu.
Al seu encontre hi acudirà un inquietant narrador sorgit dels baixos fons de la Barcelona medieval, perseguit per la Inquisició, líder del poble, i el rostre del qual retrobem en moments decisius de la història de la ciutat. La Marta i aquest esperit maleït ens acompanyen en una fascinadora recerca, a través de llums i ombres, que el fugitiu planteja d'aquesta manera: quina prova tenim que en el combat entre el Bé i el Mal, entre Déu i el Diable, va guanyar el primer?
Una emocionant aventura que és alhora la gran epopeia popular d'una ciutat.


L'autorEnrique Moriel és en realitat Francisco González Ledesma, escriptor de novel·la negra que amb aquest llibre s'estrena en el camp de la novel·la històrica sense deixar de banda el seu escenari habitual -Barcelona-, ni un cert aire policíac encara que només sigui pel cas  d’assassinat que desencadena la història.  Per cert que el nom d’Enrique Moriel és manllevat del protagonista de la seva primera novel·la (Sombras viejas, 1948).

Els protagonistes:  Podem parlar de dos personatges principals: el primer un nen amb cara d’home que neix en un prostíbul del Raval de Barcelona a l’Edat Mitjana, un personatge sense nom que viurà per sempre en un Barcelona sense temps i que, de la seva mà, ens permetrà conèixer molts dels seus secrets; el segon, la Marta Vives, una historiadora que treballa com a passant d’un advocat de les famílies benestants de Barcelona i que, sense saber-ho, es veurà implicada directament en un cas d’assassinat.

El context històric:  Barcelona i la seva història, que és, al meu parer, la veritable protagonista de la novel·la.  A través del personatge sense nom, sabrem del comerç d’esclaus a Portal de l’Àngel, del riu que baixava per les Rambles, de la condemna de La Tomassa per ordre de Felip V, o de perquè no es podien construir vivendes a les faldes de Montjuïc.  L’autor afirma que tots els fets històrics relacionats –tret del complot contra el pla Cerdà–, estan rigorosament documentats, i per a mi –que em reconec enamorada de Barcelona–  l’exercici d’ubicar els diferents episodis ha estat un plaer afegit a la lectura.

La narració: La història està explicada en dos temps clarament diferenciats (fins i tot tipogràficament): el passat, protagonitzat pel personatge immortal sense nom; i el present, protagonitzat per la Marta Vives.  És una història fàcil de llegir, que enganxa i que et genera expectatives de com i quan es creuaran les vides dels protagonistes.  He de dir que, per a mi, la narració del passat supera amb escreix la del present, fins el punt que en algun moment del llibre gairebé hagués preferit saltar-me els capítols corresponents.

El bé i el mal:  Hi ha una altra història subjacent al llarg de tota la novel·la  una reflexió continuada sobre la lluita entre el bé i el mal; no un bé i un mal absolut, sinó un bé que incorpora trets dolents i un mal que amaga coses bones.


En general La ciutat sense temps és una novel·la que es deixa llegir i amb la que pots gaudir de molt bons moments.
No és una novel·la absolutament rodona: alguns passatges es podrien suprimir perquè no acabes de saber ben bé quin és el seu paper en la història, i el final és una mica precipitat, no acaba d'encaixar totes les peces.
Amb tot, la història de Barcelona i la reflexió sobre la dualitat bé-mal que es planteja al llarg de tota la novel·la, fan d'ella una novel·la recomanable.