> Univers madur: Dia Internacional de la Dona Treballadora

8 de març de 2011

Dia Internacional de la Dona Treballadora

Vaig escriure aquest relat el 2007, arran d'una iniciativa al fòrum de Relats en català  en conmemoració del DIA INTERNACIONAL DE LA DONA TREBALLADORA
08.03.1908
Photo Sharing and Video Hosting at Photobucket

Heu vist que maca? És la meva mare, o potser hauria de dir era la meva mare.

Fins avui, aquesta era la foto més recent que tenia d'ella. Com estava d'orgullosa de treballar a la Sirtwood Cotton. I ara, ja veus ...
Avui he retallat del diari la seva darrera foto. Heus aquí

Photo Sharing and Video Hosting at Photobucket


La reconeixeu? És la de la dreta. No va poder resistir el pànic i es va llençar des del novè pis com tantes altres companyes. Les que no ho van fer, varen morir a dins, cremades.


NO ÉS JUST !!!!!!!!!!


Només tenia 24 anys, i era de les més grans. Treballava 14 hores diàries en unes condicions pèsimes, tot i estar embarassada, i li pagaven una misèria. No la deixaven descansar ni anar al lavabo.

Només volia cobrar com el pare, treballar 10 hores i poder-se sindicar.

No va fer res dolent. Només va protestar i la van fer callar de la manera més cruel.


I ara jo no tinc mare, ni el pare companya.

Molt possiblement, la història del 08.03.1908 no és del tot certa, o potser seria millor dir que no va passar exactament quan i com ho explica la "llegenda", però tant se val.

Ha passat gairebé un segle i, massa sovint, continua sent cert que les condicions de treball de les dones són molt pitjors que les dels homes.
Hem fet un llarg camí i segurament grans avenços, però en dies com aquest sento un regust agre.

A vegades crec que ens hem equivocat, que no hem encertat el camí, que ens hem marcat les grans fites i darrera d'elles hem perdut el sentit de la lluita.

Sóc dona i em sento orgullosa de ser-ho, però també he de dir que no ho he triat.
Tinc la sort de treballar en una empresa amb una clara política d'igualtat, sense discriminacions negatives ni positives per raó de sexe.
Tinc la sort de tenir un company que valora la meva feina i que comparteix amb mi les tasques quotidianes.
Sóc dona i em sento afortunada, però em fot haver-me de sentir afortunada per quelcom que hauria de ser habitual.

Que existeixi el dia de la dona treballadora evidencia que encara hi ha molt per reivindicar, però sobretot hi ha molt per fer. Més enllà de reivindicacions a fer a la classe política, als empresaris, a la justícia, tenim un dia a dia que fem entre tots i si no podem canviar rotundament el present, tenim una responsabilitat en fer que les noves generacions reescriguin el futur.

No cal que ens omplim la boca amb grans frases, ni que fem grans gestos. Podem senzillament fugir dels tòpics i educar persones lliures, però lliures de veritat. Què puguin escollir, sense discriminació de sexe, el seu camí tant si volen "realitzar-se" treballant fora de casa com si aspiren a quedar-se a casa.

Massa sovint caiem en el parany de la "superwoman" i pensem que quedar-se a casa és tenir poques ambicions, és ser poc "feminista".
- Tants anys de lluita i ara vols fer de "Maruja" !!!
- Doncs sí, també és ser dona i també és modern si ho he pogut escollir. O és que confonem el "Feminisme" en crear dones a imatge del "Masclisme"?


 

Cap comentari :

Publica un comentari a l'entrada