> Univers madur: Petons de diumenge

2 de març de 2011

Petons de diumenge



ISBN: 978-84-664-0965-0
Text de la contraportada
Obligada a viure els seus anys més lluminosos en la foscor del franquisme, la Valèria Isern decideix lluitar pel que desitja, per això estudia arqueologia i es casa amb l'home que diuen que no li convé.  Aquest amor, que creix esponerós malgrat l'estricta moral catòlica de l'època, aconseguirà il·luminar una vida senzilla però plena.
Amb Petons de diumenge, Premi Prudenci Bertrana, Sílvia Soler reconstrueix la història de milers de dones que durant la dictadura van fer petites rebel·lions personals intentant ser felices en un temps en què estimar-se era un pecat.


Me'l van regalar per Sant Jordi de 2009 i el primer que em va cridar l'atenció va ser el títol.  Després el vaig començar a llegir i vaig quedar atrapada.  En acabar, vaig trobar tan adient el títol ...

La protagonista
: la Valèria, arqueòloga de professió que
deixa de banda un futur prometedor, una vida de risc, viatges, aventures amoroses  i èxit per casar-se amb el seu primer amor, fer de mare de família i viure una vida convencional, una vida de novel·la (pàg. 244).
El context històric: el franquisme i la repressió religiosa.  Quan estimar-se era un pecat i  els petons que duraven una mica s’havien de reservar per als diumenges (“un beso breve y casto para despedirse es lo único que le esta permitido” pàg. 84).
La narració: una delícia.  A partir dels records de la protagonista, els seus diaris, les entrevistes amb fills i coneguts i les cartes de l'Elisa -la seva millor amiga-, un cronista desconegut crea un retrat intens i molt humà dels personatges, i la varietat de veus narratives fan el relat molt amè.


En conjunt, una novel·la tendra sense ser apegalosa, reivindicativa sense ser pamfletària; una història planera i propera, amb un punt de tragèdia comuna i molts punts de quotidianitat que et permeten identificar-te i et fan sentir bé.

Llegir-lo em va fer pensar en la meva mare, en totes les vegades que m'ha parlat del somnis frustrats, del pecat, del prohibir. Ella també l'ha llegit i s'ha trobat una mica en la pell de la protagonista.

Per mi, una novel·la altament recomanable.



2 comentaris :

  1. Hola, us aporto la meua experiència personal: el vaig començar i me'l vaig deixar.
    Segurament cada llibre té el seu moment, i amb aquest se'm va quedar una espineta que algun dia em trauré. El tinc al prestatge esperant que, en unes altres circumstàncies, potser puga trobar-li el puntet que amb la primera lectura em faltava.

    ResponElimina
  2. Hola, com bé dius, cada llibre té el seu moment i segurament cada persona el seu estil.
    Si l'agafes del prestatge i l'acabes de llegir, torna per dir-nos que t'ha semblat.

    ResponElimina